La resolució del Tribunal Suprem, datada el 27 d'abril, dona la raó a l'Ajuntament d'Altea en desestimar el recurs de cassació interposat per un particular. Esta decisió ratifica la sentència prèvia que considerava el pla ajustat a dret, sense possibilitat de nou recurs i imposant les costes a les parts.

El recurs impugnava una sentència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. L'objectiu era determinar si era necessari calcular els costos en una memòria de viabilitat econòmica sobre una de les parcel·les, la destinada a zona verda, tal com argumentava el recurrent.

La promotora Órbita Solar projecta un allotjament especialitzat en el benestar en l'antic Hotel Altea Hills. Per a fer-ho possible, l'empresa va adquirir dos parcel·les essencials per al PRI. Les modificacions plantejades impliquen la transferència de la possibilitat de construcció d'un terreny més allunyat al solar més pròxim al complex, cedint este últim com a zona verda.

L'Ajuntament i un informe pericial de l'empresa defensaven que no era necessària una memòria de viabilitat econòmica, ja que la parcel·la no patiria cap transformació. No obstant això, el perit de la part demandant estimava el cost d'adequació d'este sòl com a zona verda pública en prop de 500.000 euros. La propietat ingressarà al Patrimoni Públic del Sòl un import de 198.241,56 euros, mentre que l'Entitat Urbanística de Conservació Altea Hills assumiria els gastos corrents de 12.466,40 euros.

El Tribunal Suprem conclou que és preceptiu incloure sempre la memòria de viabilitat econòmica en estos instruments, amb dades que permeten una estimació aproximada de l'impacte econòmic. Per als casos sense transformació urbanística o impacte econòmic previst, s'han de fer constar les raons que avalen esta conclusió. La Sala confirma que la parcel·la no necessita transformació per a ser zona verda pública i que el PRI no conté una previsió pressupostària per a tal fi, la qual cosa es pronuncia en la memòria de sostenibilitat econòmica.

La sentència del Suprem considera que el requisit d'aportació de l'anàlisi de viabilitat econòmica s'ha complit materialment, encara que s'haja inclòs en la memòria de sostenibilitat i no en la de viabilitat. Per tant, es considera una mera irregularitat formal no invalidant, i no es procedix a anul·lar la sentència impugnada.