La dieta mediterrània perd un dels seus ingredients fonamentals: el peix. En els últims vint anys, el consum per càpita a la Comunitat Valenciana s'ha reduït dràsticament, passant de prop de quaranta quilos anuals l'any 2000 a tan sols díhuit en l'actualitat. Esta davallada respon a una combinació de factors, incloent-hi l'increment sostingut dels preus, els canvis en els hàbits de consum i un relleu generacional que s'allunya dels productes tradicionals.

L'encariment del peix i marisc és un dels principals motius d'esta tendència. Segons dades de l'INE, els preus d'estos productes han augmentat un 48,2% en la darrera dècada. Professionals del sector pesquer assenyalen que la reducció en el nombre de captures i la menor presència de barques en alta mar també han contribuït a l'escalada de preus. "Fa vint anys hi havia més peix i ara cal pagar-lo més", expliquen alguns pescadors, mentre els consumidors reconeixen que "ha pujat a muntó tot", tot i que també apunten que altres aliments com la carn o la verdura han experimentat pujades similars.

El canvi generacional juga un paper crucial en esta transformació. Als mercats municipals, es constata que la clientela principal són persones grans, mentre que molts joves han deixat de cuinar peix a casa. La percepció és que preparar-lo resulta més costós en temps i esforç, i molts consumidors busquen alternatives més còmodes, com productes sense espines o de fàcil cocció. A més, el peix de proximitat esdevé cada vegada menys accessible per a moltes famílies, que opten per opcions més econòmiques disponibles als supermercats.

Paradoxalment, el consum de peix fora de la llar ha augmentat un 8%. El sector apunta que la comoditat de menjar en restaurants, on el peix sovint ja ve preparat, ha guanyat terreny davant la cuina casolana. Mentrestant, les pescateries tradicionals continuen desapareixent, amb unes 5.000 que han tancat a Espanya en els últims vint anys, reflectint la profunda transformació del mercat i els hàbits alimentaris.