Esta cursa de relleus no competitiva ha travessat els territoris de parla valenciana en 17 etapes, portant la Flama de la Llengua fins al Parlament Europeu. L'esdeveniment ha sigut un èxit, amb una gran participació i el suport del públic que ha aplaudit els portadors de la flama en cada localitat.
La unitat lingüística la reconeixen la romanística internacional, totes les universitats del món, els tribunals de Justícia i l'AVL.
La iniciativa de reclamar l'oficialitat del valencià a Europa és vista com a positiva i compta amb el suport de nombrosos col·lectius. La bona acollida presagia una mobilització continuada en el temps, la qual cosa és encoratjadora per als defensors de la llengua.
No obstant això, es manifesta preocupació per l'actitud negativa d'alguns sectors, com els atacs a una figura pública per lluir un adhesiu de suport a la llengua pròpia. La situació del valencià es descriu com a delicada, sense un suport normalitzador i normativitzador suficient per part de la Generalitat, la qual cosa dificulta la seua supervivència en un context de castellanització.
Es convida a reflexionar sobre la presència del valencià en àmbits com les conselleries, els jutjats, les grans superfícies, el cinema o l'etiquetatge de productes, per a entendre la importància de la seua defensa i la paradoxa que puga buscar-se la seua presència a Europa mentre s'enfronta a dificultats en el seu propi territori.
