El Ministeri Públic ha considerat que estes actuacions, dirigides a indagar el paper de l'expresident en la gestió d'una emergència, són ajustades a dret. Esta postura arriba després que la jutgessa demanara a la Fiscalia que aclarira la seua posició sobre si les diligències havien de mantindre's o revocar-se, tal com reclama la defensa de l'expresident.

En el seu informe, la Fiscalia recorda que ja va recolzar anteriorment la personació de l'expresident com a 'preinvestigat', argumentant que existien diligències pendents que podien implicar la seua participació en la gestió de l'emergència. Ara, fa un pas més i conclou que, en no haver recorregut cap de les resolucions que van acordar practicar estes diligències, s'entén que les va considerar "ajustades a dret".

El fonament d'estes actuacions va ser fixat per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de València, que en octubre de 2025 va donar llum verda a la citació d'una periodista com a testimoni, obrint la porta a investigar l'entorn immediat de l'extitular del Consell. La sala va establir que les diligències "no podran anar dirigides directament a investigar la conducta del President, però no hauran de deixar de practicar-se pel fet que pogueren aportar dades que dotaren de solidesa a la imputació contra l'aforat".

Cal recordar que el TSJCV va desestimar en març de 2026 les possibles responsabilitats penals de l'expresident per comissió per omissió, la qual cosa va deixar la investigació en mans de la jutgessa. La defensa de l'expresident va recórrer davant l'Audiència, al·legant una situació de "seriosa indefensió" per no haver pogut intervindre en diligències com la petició a Meta per a recuperar missatges o la citació d'una exportaveu del Consell.

L'Audiència Provincial haurà d'examinar ara tots els arguments abans de resoldre si l'expresident pot o no personar-se en la causa amb eixe estatus. Amb el suport explícit de la Fiscalia al manteniment de les diligències, el debat jurídic es complica per a la defensa de l'expresident.