La programació cultural del Partit Popular des de la Generalitat Valenciana ha generat polèmica per la reduïda presència del valencià en espais públics de representació. El festival Sagunt a Escena, que utilitza el Teatre Romà de Sagunt com a escenari principal, és un clar exemple d'esta tendència.
De les huit obres principals programades al Teatre Romà, sis estan en castellà i només dos en valencià. Açò significa que el 75% de la programació central es realitza en castellà, mentre que la llengua pròpia es veu relegada al 25% restant. Aquesta decisió política envia un missatge clar: el valencià no és considerat la llengua del gran format o de les produccions de prestigi.
La política cultural del Partit Popular sembla tolerar el valencià en espais menors, però no el promociona ni el situa al centre. Aquesta estratègia subtil, que no requereix prohibicions sinó omissions, deixa el valencià en un paper secundari, quasi testimonial, sense la força per a sostenir dramatúrgies o posades en escena de gran escala.
Les xifres de públic potencial agreugen la desigualtat. Les funcions del Teatre Romà concentren la majoria d'espectadors i la projecció mediàtica. Per tant, el 75% de la visibilitat del festival es fa en castellà, reduint el valencià a una presència simbòlica.
El festival també inclou el Off Romà, amb 11 espectacles. Tot i que acull més companyies valencianes, molts espectacles són de circ o dansa, sense llenguatge parlat. Dels que sí tenen text, la majoria són de petit format. En conjunt, el valencià no arriba al 20% dels minuts parlats en escena.
El valencià es troba principalment al Off Romà, en carrers i espais alternatius, sovint sense text o només al títol. Açò crea una jerarquia cultural on el castellà ocupa el centre i el valencià la perifèria amable, una situació resultat d'una política que desplaça la llengua pròpia.
El Teatre Romà, com a espai carregat de significat, reflecteix una cultura valenciana que no necessàriament parla en valencià. La pluralitat defensada pel Partit Popular no pot ser una excusa per invisibilitzar la llengua pròpia o reduir-la a un paper ornamental.
Aquesta tendència de desplaçament del valencià no es limita a Sagunt, sinó que s'observa en altres àmbits culturals i institucionals. Quan un govern no prioritza la llengua pròpia, aquesta es va apagant per omissions, no per prohibicions.
Denunciar el que passa al Teatre Romà és crucial, ja que no és només una qüestió de programació, sinó de model cultural, dignitat lingüística i responsabilitat política. El Partit Popular defensa la cultura valenciana, però els fets demostren que la considera prescindible o secundària si parla massa en valencià.
Una llengua que no trepitja el seu escenari principal perd espai simbòlic i es desplaça cap a la perifèria. Una llengua que només apareix en espectacles sense text es queda, literalment, sense veu.
