L'Ajuntament d'Oriola ha donat un pas avant en la protecció del seu patrimoni històric i cultural amb la revisió integral del Catàleg de Proteccions del terme municipal. Esta actualització suposa la major reforma d'este instrument urbanístic en més de trenta anys i permetrà ampliar la salvaguarda de béns patrimonials fins a aconseguir un total de 488 elements catalogats.
La proposta es va presentar en una sessió informativa celebrada en el Centre Cultural Miguel Hernández, on el regidor d'Urbanisme i Patrimoni, Matías Ruiz Peñalver, juntament amb tècnics municipals i l'equip redactor del document, van exposar els principals avanços d'un treball que pretén adaptar la protecció patrimonial d'Oriola a la normativa actual i a una concepció més àmplia del patrimoni.
La revisió abandona la visió centrada exclusivament en edificis singulars per a incorporar una perspectiva més global que inclou el paisatge cultural de l'horta, el patrimoni hidràulic, els elements etnològics, l'arquitectura moderna, el patrimoni arqueològic i paleontològic, així com diverses manifestacions del patrimoni immaterial vinculades a la identitat històrica d'Oriola.
Ruiz va destacar que es tracta d'un projecte estratègic per al municipi, ja que constituïx una ferramenta fonamental per a garantir la conservació d'aquells elements que definixen la història, la cultura i el paisatge oriolà. Entre les noves incorporacions figuren escuts nobles, campanes històriques, aljubs, basses de cànem, forns de calç, yeseres, ermites rurals, molins tradicionals i diversos elements vinculats al sistema hidràulic històric de l'horta.
El catàleg també incorporarà béns destacats relacionats amb l'evolució històrica del territori, com les Norias Gemelas de Moquita y Pando, l'assut i presa de séquia d'Almoradí o la presa de la séquia d'Alquibla. Així mateix, inclourà elements associats a la memòria històrica i al patrimoni bèl·lic, com refugis i trinxeres de la Guerra Civil, a més de noves estructures vinculades al Castell d'Oriola identificades a partir dels treballs desenvolupats en el marc del seu Pla Director.
La protecció s'estendrà igualment a nuclis històrics tradicionals com San Isidro i els seus murals, així com a manifestacions del patrimoni immaterial profundament arrelades en la ciutat, entre elles la Processó del Sant Enterrament, sota la premissa que la conservació del patrimoni ha d'abastar tant els béns materials com les expressions culturals que formen part de la memòria col·lectiva.
La arquitecta municipal Verónica Godoy va explicar que el catàleg constituïx un instrument integrat en el planejament urbanístic que identifica, classifica i regula els béns patrimonials del municipi. Segons va detallar, l'actualització permetrà disposar de fitxes individualitzades més completes i precises, a més de criteris homogenis que aportaran una major seguretat jurídica tant a l'administració com als propietaris d'immobles protegits.
Un altre dels objectius de la revisió és agilitzar la tramitació administrativa vinculada al patrimoni. Les noves fitxes recolliran de forma detallada les actuacions permeses, condicionades o incompatibles en cada element protegit, la qual cosa facilitarà la concessió de llicències i reduirà la necessitat de sol·licitar determinats informes sectorials en actuacions ordinàries.
En matèria arqueològica i paleontològica, l'arqueòloga municipal Silvia Yus va destacar la incorporació de noves àrees de vigilància arqueològica que permetran adaptar la protecció del subsòl al potencial patrimonial de cada zona. El document establirà diferents figures de protecció, entre elles Zones Arqueològiques, Espais de Protecció Arqueològica i Àrees de Vigilància Arqueològica, amb l'objectiu de compatibilitzar la conservació del patrimoni amb el desenvolupament urbanístic.
Els responsables de la redacció van recordar que el catàleg actualment vigent té el seu origen en el Catàleg d'Elements Protegibles del Pla General de 1990 i en el Catàleg i Classificació d'Edificis, Conjunts i Elements del Pla Especial del Centre Històric de 1994. Més de tres dècades després, tant la normativa com la pròpia concepció del patrimoni han evolucionat significativament, fent necessària una actualització integral.
El nou enfocament presta especial atenció al patrimoni rural i etnològic, especialment a les construccions vinculades a l'horta tradicional. Barracons, alqueries, hisendes rurals, molins, almàsseres, basses de cànem, ofegadors de cucs de seda, forns de calç, aljubs i nories formen part d'un llegat que ha patit un important procés de deteriorament i desaparició durant les últimes dècades. Com a exemple, durant la presentació es va assenyalar que de les 34 barracons històricament catalogades en el municipi únicament es conserven sis en l'actualitat.
El patrimoni hidràulic ocupa també un paper central en la revisió, donada la seua estreta relació amb la configuració històrica de l'horta oriolana. Els redactors van subratllar la importància de preservar nories, assuts, preses de séquies i altres infraestructures tradicionals vinculades a l'aprofitament de l'aigua, elements clau per a comprendre l'evolució del territori i de la Vega Baixa.
L'elaboració del document ha requerit un ampli procés d'investigació documental, anàlisi territorial i treball de camp, incloent l'estudi de documentació històrica, cartografia antiga, fotografies aèries, inventaris patrimonials i planejament urbanístic, a més de visites sobre el terreny, reunions amb tècnics municipals i consultes amb especialistes i col·lectius ciutadans.
La tramitació del nou catàleg continua ara el seu recorregut administratiu. Entre els passos pendents figuren l'elaboració de la versió inicial definitiva, l'exposició pública, la sol·licitud d'informes sectorials, la resolució d'al·legacions i les aprovacions provisional i definitiva. Serà durant el període d'informació pública quan la ciutadania puga conéixer amb detall el contingut de la proposta i presentar les observacions que considere oportunes.
