La revisió del Pla Especial de Sequies de la Demarcació Hidrogràfica del Segura, aprovat esta setmana, manté la mateixa estructura bàsica que l'aprovat en 2018, però incorpora ajustos rellevants en els paràmetres que indiquen l'escassetat. El canvi més significatiu afecta el sistema principal de la conca, que inclou la Vega Baja, Torrevieja, la Vega Media, el Campo de Cartagena, el Guadalentín, Mazarrón, Águilas i les zones vinculades al postrasvase Tajo-Segura. Esta unitat concentra la major part de les demandes de la conca i, per tant, és la més afectada per les decisions en cas de sequera.
El document diferencia entre sequera i escassetat. La sequera prolongada es relaciona amb anomalies naturals en les pluges i aportacions, mentre que l'escassetat coyuntural mesura la falta temporal de recursos per a atendre usos urbans, agraris, industrials o ambientals. L'escassetat estructural queda fora d'este pla, ja que es considera un problema a resoldre en els plans hidrològics ordinaris.
L'ajust més important de la revisió del Pla Especial de Sequies es troba en l'indicador d'escassetat del Sistema Principal. El document reconeix que en 2019 es va produir una distorsió, ja que l'índex va reflectir una situació d'emergència que no es corresponia del tot amb la disponibilitat efectiva de recursos. Este desajust es devia al fet que el càlcul tenia en compte les aportacions i volums embassats, però no incorporava correctament l'aigua provinent de les dessalinitzadores, especialment la de Torrevieja.
Ara, l'indicador del subsistema trasvase inclou les existències vinculades als usos del Tajo-Segura emmagatzemades en els embassaments de la conca, les transferències acumulades del trasvase i la producció de les dessalinitzadores destinades a atendre demandes associades a eixos usos. La planta dessaladora de Torrevieja passa a tindre un paper explícit en el càlcul, ja que va ser construïda per a pal·liar el dèficit de les zones regables del trasvase.
La Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) considera que el Pla Especial de Sequies de 2018 va funcionar satisfactòriament, però l'experiència acumulada ha obligat a revisar alguns indicadors per a ajustar millor el diagnòstic a la disponibilitat real d'aigua. La revisió no canvia el mapa de gestió, però sí que afina la lectura de la realitat, mantenint les mateixes unitats territorials per a sequera prolongada i escassetat, com la Vega Baja, integrada en la UTE 01 (Sistema Principal).
La nova metodologia considera que la dessalació ja no pot tractar-se com un recurs perifèric. La dessaladora de Torrevieja figura amb una producció prevista de 80 hectòmetres cúbics i una capacitat de 120 hectòmetres cúbics per a 2027, considerant-se la diferència com un marge per a paliar situacions d'escassetat. En l'abastiment urbà, molts municipis de la Vega Baja s'integren en la unitat Mancomunitat de Canals del Taibilla-Central, que rep recursos del Taibilla, del trasvase Tajo-Segura i de les dessalinitzadores de Torrevieja i San Pedro. En l'àmbit agrari, la Vega Baja tradicional té una demanda anual de 100,1 hectòmetres cúbics.
El pla subratlla la singularitat de la Vega Baja, on els retorns d'aigua de reg en els azarbes abasten els regadius tradicionals, formant una lògica hidràulica pròpia que inclou retorns, drenatges i aprofitaments secundaris històrics.
