Les Fogueres d'Alacant: Debat obert sobre el model de festa

L'article analitza els reptes pendents de la celebració, centrant-se en el soroll, la convivència i la necessitat d'un nou consens.

Imatge genèrica d'una plaça mediterrània il·luminada de nit durant una festa.
IA

Imatge genèrica d'una plaça mediterrània il·luminada de nit durant una festa.

Les Fogueres de Sant Joan a Alacant tanquen una edició amb èxit de monuments i visitants, però s'obri el debat sobre el soroll, la convivència i la necessitat de reformular el model d'oci nocturn.

Les festes de Les Fogueres de Sant Joan d'Alacant han conclòs amb un balanç positiu pel que fa a la qualitat dels monuments, la participació dels festeros i l'afluència de visitants, generant un impacte econòmic significatiu. No obstant això, malgrat els intents de racionalitzar l'ús de l'espai públic, com la prohibició de mesones o la limitació de racós, la celebració presenta reptes pendents. Un dels debats més recurrents se centra en la gestió de l'oci nocturn i diürn, un conflicte clàssic entre el gaudi de la festa i el dret al descans.
Històricament, la coexistència entre els qui celebren la festa i els qui necessiten descansar ha sigut complexa. Mentre alguns optaven per traslladar-se o marxar de la ciutat durant aquests dies, molts treballadors romanen a Alacant. Aquesta dicotomia entre el dret al descans i la defensa de la setmana festiva, per a la qual es treballa durant tot l'any, continua sent un punt de fricció.
Altres qüestions com les molèsties pels talls de trànsit, la neteja viària o els horaris també persisteixen. A més, es manté la diferència entre les fogueres del centre, sovint amb més recursos i una oferta d'oci més semblant a un festival o discoteca, i les dels barris, que lluiten per mantenir la tradició, l'arrelament i la convivència intergeneracional amb pressupostos més ajustats. El pas de les orquestres als DJs i als racós-discoteca ha transformat l'oci tradicional, com s'ha evidenciat en zones com el Passeig de l'Explanada, carrer Bailén o l'entorn del Teatre, generant queixes tant de veïns com de sectors professionals com l'hoteler i l'hostaler.
Davant aquesta situació, es fa necessària una reflexió i la cerca de solucions per part de les autoritats, especialment a les portes del centenari de les festes. Es proposa recuperar la Barraca Popular per a concentrar el públic jove i reduir molèsties, o convocar concursos públics per a la cessió d'espais públics per a activitats privades, garantint la igualtat de condicions. La manca d'ofertes en licitacions recents per a la gestió d'espais d'oci ha evidenciat la complexitat de trobar nous models.
Una proposta clau és aconseguir un acord ampli entre ajuntament, veïns, festeros, barraquers i el sector privat per a definir les condicions d'ocupació de la via pública, els horaris i les bases de finançament de la festa. Aquest pacte podria incloure debats sobre la taxa turística, buscant un equilibri que satisfaci a totes les parts. La situació actual, amb tensions similars a les del turisme urbà massificat, requereix valentia per a prendre decisions.
La preocupació per la massificació i la convivència amb els residents és un tema emergent, com ho demostren les mesures preses en altres territoris i les declaracions d'empresaris i polítics. El repte per a Les Fogueres és que la seua espectacularitat no es vegi eclipsada per una convivència millorable, assegurant que la festa es mantingui arrelada al teixit social i no contra ell.