L'atur femení impulsa la baixada de l'atur a la Costera, la Vall d'Albaida i la Canal
Les tres comarques registren un descens global de l'atur al març, amb un notable augment de la contractació.
Per Vicent Garcia Beltran
••4 min de lectura
IA
Imatge genèrica d'una mà assenyalant un gràfic de tendència a la baixa en una pantalla d'ordinador, amb una calculadora i monedes sobre un escriptori.
El mes de març ha portat una reducció significativa de l'atur a les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida i la Canal de Navarrés, amb les dones concentrant la totalitat d'aquesta millora en algunes zones i un notable increment de la contractació.
A la Costera, el nombre de persones sense feina va disminuir en 26, situant el total en 3.928 a finals de març. Aquesta baixada, del 0,66% mensual, va ser impulsada exclusivament per les dones, amb 35 aturades menys, mentre que l'atur masculí va créixer en 9. El sector industrial va ser el principal motor d'ocupació, amb 13 desocupats menys, seguit de la construcció amb 4. A més, 19 persones van trobar la seva primera feina. En la perspectiva anual, la Costera ha reduït el seu atur en 257 persones respecte a abril de 2025, una disminució del 6,14%.
La Vall d'Albaida també va experimentar una millora, amb 61 aturats menys al març de 2026, deixant la xifra en 4.416. En aquesta comarca, la reducció va ser equitativa entre gèneres, amb 31 homes i 30 dones trobant feina. El sector serveis va liderar la creació d'ocupació amb 39 aturats menys, tot i que la indústria va registrar un lleuger augment de 3 desocupats. Anualment, la Vall d'Albaida ha vist una caiguda de 329 aturats des de març de 2025, un 6,93%.
A la Canal de Navarrés, l'atur va baixar en 9 persones, fins a les 787. Els sectors agrícola i de serveis van contribuir a aquesta reducció, amb 2 i 8 aturats menys respectivament, mentre que la indústria va sumar un aturat més i la construcció es va mantenir estable. En l'últim any, la comarca ha registrat una impressionant caiguda del 12,36% en l'atur.
Malgrat la tendència positiva general, algunes localitats van experimentar un lleuger repunt. Xàtiva i Ontinyent van veure un augment de 7 i 8 aturats respectivament. També van créixer les xifres a Benigànim (8 més) i Navarrés (2 més). En contrast, l'Olleria va registrar 32 aturats menys, Canals 20 menys, Bocairent 12 menys, Enguera 13 menys i Albaida 8 menys.
Pel que fa a la contractació, la Costera va formalitzar 1.108 contractes al març, un 6,33% més que el mateix mes de 2025. El 48,19% dels contractes van ser per a dones i el 51,81% per a homes. La contractació indefinida va representar el 44,40% (492 contractes) i la temporal el 52,62% (583 contractes). Els contractes a jornada completa van ser el 57,67% i els de temps parcial el 42,33%.
La Vall d'Albaida va registrar 1.912 contractes, un augment del 13,95% respecte a 2025. El 44,40% van ser per a dones i el 55,60% per a homes. La contractació indefinida va ser del 48,33% (924 contractes) i la temporal del 48,90% (935 contractes). Els contractes a jornada completa van sumar el 55,86% i els de temps parcial el 44,14%. A la Canal de Navarrés, es van registrar 531 contractes, 145 menys que al març de 2025, una caiguda del 21,45%. El 43,69% dels contractes van ser per a dones i el 56,31% per a homes, amb 103 contractes indefinits i 428 temporals.
“
"Aquestes xifres reforcen la tendència positiva dels últims anys i demostren que la millora dels drets laborals no només augmenta la qualitat de vida de les persones treballadores, sinó que impulsa els resultats del conjunt de l'economia."
No obstant això, Gómez va subratllar que
“
"persisteixen reptes importants en el mercat de treball, especialment en el que respecta a les condicions de vida i benestar de les persones treballadores."
El dirigent d'UGT-PV va destacar la necessitat de polítiques actives d'ocupació més eficaces, amb orientació personalitzada i més recursos per erradicar l'atur de llarga durada. També va advocar per la reducció de la jornada laboral sense pèrdua salarial i per salaris més justos, com a pilars per millorar la qualitat de l'ocupació i la productivitat. Segons el sindicat, l'aposta pel contracte fix, la recuperació de drets laborals i l'increment del salari mínim interprofessional han situat l'economia espanyola en una senda de creixement sostingut, amb xifres rècord d'ocupació i mínimes d'atur.