L'any passat, la decisió del govern de Castelló de duplicar la taxa de fem va generar un ampli debat, amb moltes informacions contradictòries sobre els motius i les diferències en el cobrament entre ciutadans. Malgrat que la situació sembla haver-se calmat, la realitat és que el cost de la gestió de residus continua sent una càrrega per als veïns de Castelló, que veuen com la taxa s'incrementa any rere any.
Segons l'article, la regidora Carrasco ha prioritzat la cerca de culpables externs en lloc de millorar la gestió de residus per reduir l'import de la taxa. Com a conseqüència, s'espera que la taxa torni a pujar tant el 2026 com el 2027. Es posa de manifest que ajuntaments com Betxí, governat per Compromís, han aconseguit abaixar-la, demostrant que l'increment no és només una imposició de la llei estatal, sinó també fruit d'una gestió deficient.
L'article també assenyala que Castelló ha pagat sis milions d'euros en taxa d'abocament a la Generalitat Valenciana, diners que, segons la crítica, no s'han reinvertit en millorar la gestió de residus. Es desmenteix l'anunci de Carrasco sobre una possible reducció de la taxa per a la majoria de ciutadans aquest 2026, qualificant-ho de propaganda i mentida, basant-se en els números de l'ecoparc, la redacció de l'ordenança i les domiciliacions bancàries.
La conclusió és que la política de residus de Carrasco es basa en la propaganda i la nul·la gestió, culpant els altres en comptes de treballar per trobar solucions. Perquè la taxa de fem baixe, es considera necessari reduir la generació de residus, millorar la separació de l'orgànica, el vidre, els envasos i el paper, aspectes que, segons l'article, no s'estan fomentant des del govern municipal.
