La festivitat de Sant Vicent Ferrer, celebrada ahir dilluns en més de 200 municipis de la Comunitat Valenciana, ha servit per a reflexionar sobre la figura del patró i les seues implicacions en el debat polític actual. Sant Vicent Ferrer, canonitzat en 1455, és patró de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de València.
Un dels punts de fricció és la llengua. Mentre la Conselleria d'Educació, gestionada pel Partit Popular, decidix excloure autors catalans i balears del currículum de batxillerat, la figura de Sant Vicent Ferrer, que predicava en valencià per a connectar amb el poble, genera interrogants. La seua llengua era la vehicular, la que havia aprés en casa, i no una elecció estratègica.
“"Parleu clar, que el poble us entenga."
Esta afirmació de Sant Vicent Ferrer reforça la idea d'una llengua viva i compartida, que contrasta amb els discursos que neguen la unitat lingüística o busquen fragmentar-la. La seua realitat lingüística, fill de pare de Palamós i mare de Girona, desmunta molts arguments actuals.
Un altre aspecte problemàtic és el seu paper com a predicador que promogué la conversió dels jueus, la qual cosa en alguns casos comportà la destrucció de sinagogues. Este fet històric contrasta amb el suport actual de partits com el PP i VOX a l'Estat d'Israel. La pregunta és com es pot reivindicar una figura històrica sense assumir les seues contradiccions, especialment en un moment de tragèdia humanitària en Palestina.
Les preguntes sobre quins aspectes de la figura de Sant Vicent Ferrer es volen realment reivindicar continuen obertes. Sembla que la selecció dels elements a destacar respon a interessos polítics, més que a un respecte per la memòria o la història completa. La llengua que parlava Sant Vicent Ferrer, la que va aprendre en casa, és una evidència que desmunta molts discursos actuals.
