La relació de l'ésser humà amb el medi natural ha evolucionat al llarg de la història, passant de dependre'n per a la supervivència a transformar-lo i, finalment, abandonar-lo. Este èxode rural continuat buida els pobles i provoca un impacte sovint irreversible si no s'actua prompte.
En setembre passat, es va recordar que la província de Castelló té setze municipis amb menys de cent habitants, distribuïts entre les comarques d'Els Ports, el Baix Maestrat, l'Alt Millars i l'Alt Palància. Es va destacar que Castelló concentra tres de cada quatre pobles amb menys de cent habitants de tota la Comunitat Valenciana, i que 86 dels 135 pobles castellonencs estan oficialment amenaçats per l'èxode rural.
“"Castelló suma tres de cada quatre pobles amb menys de cent habitants de tota la Comunitat, setze de vint-i-un."
Les implicacions socials d'esta realitat són ben conegudes, i les polítiques públiques ja destinen inversions per a protegir i crear incentius que facen d'estos municipis llocs dignes per a viure. No obstant això, el despoblament també té impactes mediambientals molt importants, com s'ha evidenciat en casos extrems com els grans incendis forestals.
En octubre, un estudi va concloure que 87 municipis de la província de Castelló, més de la mitat dels 135, continuen perdent població o estan en risc de despoblament. Estes dades subratllen la necessitat de buscar solucions que aborden tant la dimensió social com l'ecològica del problema.
“"87 municipis de la província, més de la mitat dels 135 (el 55%), continuen perdent població o segueixen en risc de despoblament."
Un investigador del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) considera sorprenent que la dimensió ecològica del despoblament s'haja obviat o tractat superficialment, malgrat la importància actual de les qüestions mediambientals. Defén que les polítiques d'activació econòmica haurien de tindre en compte criteris de sostenibilitat, promovent un ús extensiu del territori que mantinga activitats econòmiques i fixe població de manera ambientalment sostenible.
La Fundació Aquae, citant dades de Greenpeace, exposa que en els últims quaranta anys s'han abandonat més de quatre milions d'hectàrees de terres de cultiu i s'han perdut més de dos milions d'explotacions ramaderes. A més, adverteixen que més del 80% dels espais forestals no tenen plans d'ordenament que garantisquen la preservació de la muntanya i els boscos. Este espai en procés d'abandonament és precisament on viuen els habitants dels 86 pobles castellonencs en risc de despoblament.
Enfront d'este escenari, les polítiques i inversions públiques són indispensables. Complementàriament, es reproduïxen iniciatives ciutadanes que busquen protegir l'entorn rural i els seus valors patrimonials i naturals. Un exemple són les jornades de patrimoni organitzades pel Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (UJI), els ajuntaments de Puebla de Arenoso, Fuente de la Reina i Viver, i la Mancomunitat Riu Millars.
La huitena edició d'estes jornades, celebrada el 2 de maig, es va centrar en la conservació de basses i caleres, construccions tradicionals vinculades a l'activitat econòmica rural. També es va informar sobre iniciatives com el cultiu ecològic d'arròs en la ribera del riu Maimona, regat amb les aigües del riu Millars.
Altres propostes inclouen les sis activitats organitzades per l'Ajuntament d'Eslida entre juny i novembre per a acostar la ciutadania a la Serra d'Espadà, amb rutes que exploren la història, el patrimoni natural i qüestions socials. Així mateix, el Museu de la Valltorta, la Generalitat, la Fundació Caixa Castelló i l'Ajuntament d'Ares del Maestrat van iniciar la iniciativa Els barrancs, amb una ruta guiada pel bosc monumental del barranc dels Horts el 17 de maig.
La Vall d'Uixó, sense perill de despoblament, també ha incorporat rutes guiades en les seues programacions per a aprofundir en el passat que va marcar el desenvolupament de la població, conservant restes com aljubs, séquies i fonts. Estes iniciatives recorden la relació de necessitat que els humans sempre han tingut amb l'entorn natural, que han transformat i, en molts casos, abandonat quan ha deixat de ser rendible.
L'investigador del CREAF conclou que els paisatges rurals són el resultat d'una coevolució entre les societats humanes i els processos naturals. Adverteix que confiar que els espais transformats per l'home es refaran sols és una visió massa simplista, i defén la necessitat d'una intervenció basada en coneixements ecològics per a establir plans d'acció efectius.
