Cria en captivitat: l'esperança per a recuperar la xirla a Castelló

Investigadors de l'Institut d'Aqüicultura de Torre la Sal treballen per a aconseguir la reproducció controlada d'este mol·lusc bivalve en declivi.

Imatge genèrica de una xirla sobre arena humida amb el mar al fons.
IA

Imatge genèrica de una xirla sobre arena humida amb el mar al fons.

L'Institut d'Aqüicultura de Torre la Sal (IATS) ha desenvolupat una investigació per a aconseguir la cria en captivitat de la xirla, buscant repoblar els bancs naturals i revertir el declivi de l'espècie a la costa de Castelló.

La sobreexplotació dels recursos naturals ha portat a situacions crítiques per a moltes espècies marines. El salmó atlàntic i l'anguila europea ja han vist les seues poblacions dràsticament reduïdes. En este mateix camí es troba la xirla, un mol·lusc bivalve molt apreciat, les poblacions del qual al Mediterrani han patit un declivi significatiu. Si als anys 90 es pescaven més de cent mil tones anuals, hui dia rarament s'assoleixen les cinquanta mil.
Esta reducció es deu a una pesca excessiva que superava la capacitat de regeneració de l'espècie. La constatació de menys individus reproductors va portar a la prohibició de la seua captura en diverses comunitats autònomes, incloent el País Valencià i Múrcia, fa més de deu anys. Itàlia i Turquia són actualment els principals productors mundials, malgrat també patir reduccions poblacionals.
Amb l'objectiu de revertir esta situació, l'Institut d'Aqüicultura de Torre la Sal (IATS), dependent del CSIC, ha dut a terme un treball d'investigació entre 2022 i 2023. L'estudi, liderat per Carlos Saavedra, científic especialista en genètica i biologia molecular de mol·luscs, ha buscat aconseguir la cria en captivitat de la xirla per a repoblar els bancs naturals.
Mitjançant l'aplicació de tècniques similars a les utilitzades per a altres mol·luscs, com ostres o cloïsses, l'equip de Saavedra ha aconseguit controlar la reproducció en captivitat. Això s'ha fet manipulant la temperatura de l'aigua i la dieta dels animals, oferint-los una barreja òptima d'algues microscòpiques. Amb xocs tèrmics controlats, s'aconsegueix que les xirles alliberen els seus gàmetes, resultant en larves després de 48 hores.
Tot i que els resultats preliminars són esperançadors, encara hi ha reptes. Només un percentatge dels individus respon al xoc tèrmic, i es necessita optimitzar les combinacions de dieta i temperatura per a augmentar l'èxit reproductiu. El canvi climàtic també juga un paper crucial, ja que les altes temperatures i les onades de calor poden provocar postes espontànies amb baixa supervivència de les larves.
L'escalfament del mar preocupa especialment, ja que s'han constatat mortalitats elevades en diverses espècies marines. L'IATS treballa actualment en un projecte per a estudiar la resposta de les cloïsses a l'escalfament global. L'objectiu final és que la xirla puga recuperar la seua densitat poblacional i, eventualment, tornar a ser objecte de pesca sostenible.