El creixement que Vila-real havia consolidat entre 2016 i 2019 es va veure interromput en 2020 per la pandèmia. La COVID-19 no sols va impactar en la salut pública, sinó que va alterar el model econòmic de la ciutat i va obrir un període d'incertesa. La crisi mundial va colpejar amb força la indústria ceràmica, principal motor econòmic de la ciutat.
La crisi energètica, derivada del context internacional i la guerra d'Ucraïna, va impactar directament en la indústria ceràmica. L'encariment dels costos i les dificultats en els mercats internacionals van afectar empreses clau, frenant el dinamisme econòmic de Vila-real. Este increment dels costos energètics va obligar moltes empreses a reduir la seua producció i recórrer a expedients de regulació temporal d'ocupació, amb un efecte immediat sobre l'economia local.
“"Mentre Castelló, o Borriana presumien d'inversions, Vila-real negociava els seus deutes."
En este context, l'arribada dels Fons Europeus Next Generation va generar expectatives. No obstant això, la ciutat no va poder accedir en igualtat de condicions a estes ajudes, ja que els fons no cobrien la totalitat dels costos i els municipis havien d'aportar una part de la despesa. La falta de capacitat econòmica per a cofinançar els projectes va dificultar la participació de l'Ajuntament en estes convocatòries, suposant un desavantatge enfront d'altres ciutats.
L'impacte de la pandèmia i les seues conseqüències econòmiques es van traslladar també a l'àmbit polític. Després d'anys d'estabilitat, l'escenari va canviar en les eleccions municipals de 2023. Un portaveu de l'ajuntament va aconseguir revalidar el govern de Vila-real, però va perdre la majoria absoluta que havia mantingut en etapes anteriors, reflectint un cert desgast després d'anys de gestió en un context complex. El pacte de govern entre el PSOE i Compromís va permetre mantindre l'alcaldia i presentar noves estratègies de futur per a la ciutat.
