Hui en dia, tindre una casa prop de la costa de Castelló és un privilegi, però fa quatre segles, viure o treballar prop del mar era una activitat de risc que podia costar la llibertat o la vida. La pirateria berberisca va condicionar profundament la província des de principis del segle XVI, quan l'imperi otomà i l'imperi espanyol es van enfrontar en el Mediterrani.
La costa castellonenca era un punt dèbil on els otomans podien realitzar incursions per a debilitar l'economia local i obtindre beneficis del tràfic d'esclaus. S'estima que entre el segle XVI i el XIX, al voltant d'un milió i mig de persones van ser afectades per este tràfic en el Mediterrani.
Poblacions com Orpesa, Vinaròs i Almenara van patir assalts ferotges. Un dels més virulents va ser el d'Orpesa el 7 de juny de 1534, quan Jeireddín Barba-roja va desembarcar prop del castell, saquejant la ciutat i capturant veïns de Vila-real i Castelló. Dos anys després, en 1536, el corsari Caramani tornaria a assaltar Orpesa, que era un objectiu recurrent.
Ser capturat en estos assalts significava un destí incert. Els captius eren transportats a Alger o a altres mercats d'esclaus del nord d'Àfrica. Alguns podien aspirar a un rescat, tramitat per frares mercedaris, mentre que altres acabaven encadenats a rems de galeres o en oficis penosos, amb l'opció de convertir-se a l'islam per a millorar les seues condicions.
Esta situació va condicionar el desenvolupament urbanístic de la costa de Castelló durant segles. Moltes poblacions no van desenvolupar districtes marítims fins al segle XVIII, i les que ho van fer, com Benicàssim o Peníscola, ho van fer sota la protecció de fortificacions. Felip II va decidir fortificar tota la costa, enviant a l'enginyer militar Juan Bautista Antonelli a la província en 1563 per a idear un sistema de torres de vigilància.
Este sistema defensiu, juntament amb victòries com el setge de Malta en 1565 i Lepant en 1571, va minar l'impuls otomà en el Mediterrani occidental. No obstant això, l'amenaça va persistir fins a finals del segle XVIII, quan el Dey d'Alger va firmar un tractat amb Espanya en 1786, i finalment va acabar amb la conquesta francesa d'Alger en 1830.
