Absolts els acusats per la mort dels burros al Desert de les Palmes

La sentència judicial de Castelló determina que no hi ha proves de negligència o abandonament en la mort d'una desena d'animals el 2021.

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula de fusta en un jutjat.
IA

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula de fusta en un jutjat.

Un jutjat de Castelló de la Plana ha absolt els dos homes acusats de maltractament animal per la mort d'una desena de burros al Desert de les Palmes, a Cabanes, l'any 2021, en no trobar evidències de negligència.

La magistrada del tribunal d'instància número 3 de la secció penal de Castelló ha dictaminat la innocència de Antonio Luis García, aleshores director del Parc Natural del Desert de les Palmes, i de Juan Francisco Librán, ramader propietari dels animals. Ambdós estaven acusats d'un delicte de maltractament animal arran de la mort de deu burros en aquest paratge natural, situat al terme municipal de Cabanes (Plana Alta), durant l'any 2021.
La sentència, feta pública aquest dimecres, conclou que no hi ha proves suficients que demostrin que els decessos es produïssin per negligència, manca d'alimentació, absència de control o que els animals es trobessin en una situació d'abandonament. Aquesta resolució judicial és susceptible de recurs.

No s'ha acreditat que la mort dels rucs es produïra a conseqüència d'una omissió duta a terme pels processats que posara en risc el benestar dels animals.

L'acusació sostenia que no s'havien realitzat les actuacions mínimes necessàries per a assistir els animals, ni una valoració veterinària adequada, ni el trasllat controlat dels exemplars morts, ni s'havia sol·licitat una necròpsia per determinar la causa de les morts. La causa judicial es va iniciar després de la mort de gairebé una cinquena part dels cinquanta burros introduïts al paratge com a part d'un projecte de prevenció d'incendis forestals. Durant el programa, que es va estendre fins a l'octubre de 2021, van morir vuit rucs i almenys dos més van desaparèixer, mentre que la resta dels animals recuperats mostraven signes de gran debilitat.
La Fiscalia havia demanat per als acusats una pena de vint mesos de presó per un delicte continuat de maltractament animal, a més d'una inhabilitació especial de quatre anys i mig per a l'exercici de qualsevol professió o ofici relacionat amb animals i per a la tinença d'aquests.
La jutgessa tampoc ha pogut provar que les morts fossin degudes a la manca de refugi per als animals davant les inclemències del temps o a la inexistència d'un procés d'adaptació previ al medi natural. Així mateix, el tribunal considera que no s'ha acreditat que les úniques infraestructures del projecte fossin quatre dipòsits d'aigua i un pastor elèctric, ni que no s'implementessin altres mesures durant la nit, període en què els burros romanien a la muntanya.
La sentència també assenyala que no s'ha provat que la mort o l'estat dels animals supervivents fos a causa d'una dieta insuficient. Els burros es van alimentar de la vegetació existent al Desert de les Palmes, principalment espècies llenyoses, i no s'ha acreditat que les seves característiques antiherbívores afectessin greument la salut dels animals. Per tant, davant la manca de proves de càrrec suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència, s'ha procedit a l'absolució dels dos acusats.
Més enllà de l'àmbit judicial, la qüestió dels rucs va generar una crisi a la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, aleshores dirigida per Mireia Mollà de Compromís. Benjamín Pérez, director de Medi Natural en aquell moment, va dimitir per la gestió del projecte forestal al Desert de les Palmes, després d'una investigació interna que va revelar “molts buits i comportaments poc diligents” en la supervisió, segons va indicar la consellera. L'exdirector, ara absolt, va defensar-se afirmant que va informar la Generalitat dels esdeveniments i va apuntar a un possible boicot o enverinament per part de terceres persones, tesi que va reiterar durant el judici.