La suspensió de la regla de gasto per part del Govern central ha obligat a molts ajuntaments a presentar un pla econòmic financer per no complir amb la norma. Este és el cas de Dénia, que en l'últim exercici va excedir els límits autoritzats, a pesar d'haver tancat l'any amb un mínim de deute i un romanent de tresoreria de 22 milions d'euros.
En 2025, Dénia va incomplir la regla de gasto, amb una despesa de 3,1 milions d'euros per damunt del límit. Per això, ha hagut de presentar el Pla Econòmic Financer (PEF), que ha sigut aprovat hui pel ple municipal. El regidor d'Hisenda ja va avançar que este pla no inclouria cap mesura, ja que hi ha diners en caixa. No obstant això, en 2026 l'ajuntament haurà de controlar l'ús del romanent de tresoreria.
“"Un pla d'ajust pressupostari és el document que inclou les mesures que cal implementar per a que no tornes a gastar més diners dels que tens, com ha passat este últim any. Si la teua única mesura és dir que cal controlar la despesa, ocorren dos coses: o t'estàs burlant de la gent o no saps com fer-ho."
El Partit Popular assenyala que l'obligació de fer el pla econòmic financer deriva d'un increment en les despeses de l'exercici anterior de més de 5 milions d'euros. A més, consideren que el més greu del pla és que no pren mesures per a corregir este error.
Segons el PP, el romanent són actuacions no executades amb diners reservats. Si eixos diners es gasten en altres coses, quan es volen realitzar les inversions o obres previstes, no es disposa dels fons, la qual cosa obliga a augmentar la despesa. Esta pràctica, segons els populars, provoca que el govern municipal no puga realitzar noves inversions.
“"Esperem que este pla d'ajust no supose que, a curt termini, els dianencs patim una altra pujada d'impostos per a tapar la mala gestió econòmica d'este equip de Govern, que a més de deixar a Dénia sense infraestructures necessàries com un nou pavelló esportiu, residència de majors o teatre auditori, hàgem de pagar més."
En resum, el Partit Popular reprova al govern municipal un escàs grau d'execució de les inversions i que part dels diners destinats a estes acaben gastant-se en altres necessitats.
