L'informe, elaborat per la Càtedra del Mercat Immobiliari de la Universitat de Saragossa i presentat pel seu director, Luis Alberto Fabra Garcés, destaca que Xàbia registra els preus més elevats de la Comunitat Valenciana, amb 3.436 euros per metre quadrat. Li seguixen Benidorm i Calp, tots tres amb un cost per metre quadrat superior al de la ciutat de València, que ocupa la quarta posició. Dénia se situa molt prop de la capital autonòmica en termes de cost habitacional.

Els preus de la vivenda van continuar augmentant en tots els municipis de la comarca durant 2025 respecte a l'any anterior. Mentrestant, l'oferta d'immobles ha començat a reduir-se, amb una disminució de les operacions de compravenda. Fabra va advertir que este increment de preus «no és sostenible» i que «supera ja el de la bambolla immobiliària», encara que el mercat actual és més estable.

La situació actual fa que l'accés a una vivenda digna siga quasi impossible per a jóvens i la classe mitjana, generant una «expulsió» de compradors locals. Les alternatives són traslladar-se a municipis de l'interior de la comarca o augmentar el nivell d'endeutament, la qual cosa Fabra considera «no socialment sostenible». Com a exemple, en 2024 els portals immobiliaris oferien unes 2.200 vivendes en Xàbia, xifra que s'ha reduït a 1.350. A més, l'Ajuntament de Dénia va ingressar un 3,8% menys per ingressos urbanístics en 2025.

L'estudi també assenyala que la construcció de més vivendes en la Marina Alta no necessàriament reduiria els preus, ja que la demanda de clients forans (i nacionals) disposats a pagar preus elevats per vivendes de luxe continua sent alta. La solució passaria per promoure vivendes protegides i polítiques de lloguer social, iniciatives que encara troben grans dificultats. A pesar d'una lleugera moderació prevista per a 2026, els nivells d'activitat i els preus continuaran sent elevats.

Els compradors estrangers continuen sent un motor clau del mercat. En Xàbia, el 64% de les compres d'immobles van ser realitzades per forans. La novetat és la forta presència de compradors neerlandesos, que han desbancat els britànics, juntament amb belgues, polonesos, alemanys, ucraïnesos, russos, suecs i francesos.