Llocs com els despoblats moriscos de l’Atzuvieta, la Queirola i de la Roca, a la Vall d’Alcalà, evoquen la tragèdia de l’expulsió de 1609. Aquell destierro massiu, que va forçar l'embarcament de més de 42.000 persones des dels ports de Dénia i Xàbia, va buidar l'interior de la Marina Alta.

Una delegació de l’Associació Ribat Al Fath per al Desenrotllament Sostenible (Rabat) i responsables de la Fundació Cirne de Xàbia han visitat recentment estes ruïnes. Els arqueòlegs Pasqual Costa i Joaquim Bolufer els han explicat les singularitats constructives i la vida dels seus antics habitants.

En el record es troba la professora Hayat Dinia, descendent dels moriscos valencians, que va visitar estos llocs l'any 2009, coincidint amb el 400 aniversari de l'expulsió. Dinia va faltar en 2019.

La visita s'emmarca en un projecte de recuperació de la memòria morisca, coordinat per les professores Kaoutar El Amri i Rajae El Khamsi. El col·lectiu marroquí prepara un conveni de col·laboració amb la Fundació Cirne per a divulgar esta història.

La delegació marroquina, que també incloïa Mohammed Benhsain, Aïcha El Alaoui El Belghiti i Nabil Fenjirou, va iniciar el seu periple a València i Dénia. Allí van visitar la ciutat i el seu port, testimoni de l'exili de milers de moriscos, i van estar als peus del Castell de Dénia.

Posteriorment, es van desplaçar a la Vall d’Alcalà per a descobrir el paisatge andalusí de l'interior de la Marina Alta. El diumenge, a Xàbia, van perfilar la proposta de conveni amb la Fundació Cirne.

Els objectius del futur conveni inclouen la divulgació de la història morisca, l'edició de publicacions conjuntes i portar a Marroc l'exposició itinerant sobre l'expulsió que la Fundació Cirne va realitzar en 2009. La finalitat és estreixer la relació entre les dues ribes de la Mediterrània i reivindicar la història comuna.

L'associació Ribat al Fath destaca per la seua labor d'investigació del llegat andalusí, l'organització d'un festival internacional de música andalusí i el seu compromís amb el desenrotllament sostenible, la defensa de l'ecologia i la creació de ciutats més resilients.