Moltes famílies de Calp i d'El Puerto de Santa María descendixen hui d'un mateix home: Fabián Poquet Guerri. D'origen parcentí, Fabián va combatre en la Tercera Guerra Carlista, va servir després en el Cos de Carabiners del Regne i va acabar fixant la seua residència en la vila de Calp. El seu nom hauria quedat reduït al record familiar si no fos per un expedient militar que permet seguir, pas a pas, la vida d'un dels molts homes modestos del segle XIX, arrossegats pel servici armat i la vigilància del litoral.
Fabián Poquet Guerri va nàixer en Parcent el 8 de setembre de 1853. Fill de Juan Bautista Poquet, llaurador, i de María Guerri, la seua fulla de filiació militar el descrivia com a jornaler, de cabell castany, ulls pardos i una estatura de 1,62 m. Una cicatriu al front era la seua senyal particular més visible. L'expedient afegia un detall significatiu sobre la seua condició social: no sabia llegir ni escriure.
Va ingressar en el servici militar el 28 de febrer de 1875. Espanya travessava aleshores un dels moments més violents de la Tercera Guerra Carlista. Després de passar per la Caja de Quintos d'Alacant, Fabián va quedar incorporat al Regiment d'Infanteria de Cuenca número 27. Durant els mesos següents va participar en nombroses operacions militars en llocs com Cantavieja, Organyà, Sant Llorenç de Morunys o els voltants de La Seu d’Urgell. La documentació assenyala que durant la presa de Cantavieja es van realitzar uns 2.500 presoners. Fabián Poquet va formar part de les columnes que van actuar contra les forces de Dorregaray i va romandre destinat en Olite, Estella, Irún i Guipúzcoa fins a la pacificació definitiva del conflicte.
Aquella experiència militar va deixar empremta en la seua fulla de servicis. L'Estat li va reconèixer el dret a l'ús de la Medalla d'Alfonso XII i el va declarar Benemèrit de la Pàtria. En 1879 va abandonar els batallons de reserva i va passar al Regiment d'infanteria Asia número 59. Poc després va ingressar en el Cos de Carabiners del Regne, institució encarregada de la vigilància fiscal i marítima. Entre mitges apareixen permisos, trasllats i successius reenganxaments que van prolongar la seua permanència en el cos fins a començaments del segle XX. En 1890 va ser destinat de forma temporal a la comandància d'Algeciras abans de regressar de nou a Alacant.
La documentació també il·lumina aspectes íntims de la seua vida familiar. El 20 de maig de 1882 va contraure matrimoni en Parcent amb María Teresa Poquet Pérez. La parella ja apareixia avecindada en Calp en aquell any. La seua esposa va morir poc després, el 8 d'octubre de 1883. Viudo als trenta anys, Fabián va tornar a casar-se el 8 de març de 1886 en Calp amb Melchora Cabrera Pérez. Eixe enllaç explica la vinculació posterior de l'antic carabinero amb la vila. Melchora habitava en una casa de labor de la partida de Carrió, pròxima a la línia de costa on devia servir Fabián.
Un dels passatges més reveladors de l'expedient apareix en 1894. La superioritat li va concedir un nou reenganxament malgrat no saber llegir ni escriure i trobar-se pròxim a l'edat límit reglamentària. La resolució advertia que no rebria futures renovacions si no adquiria instrucció bàsica.
Finalment, al juliol de 1904, la Comandància de Carabiners d'Alacant va formalitzar la seua proposta de retir. L'expedient li reconeixia 28 anys i vuit mesos de servicis efectius i més de 29 anys computables per a una jubilació que es va concretar en 22,50 pessetes mensuals. Desconeixem la seua data de defunció per la destrucció de l'arxiu parroquial. Després dels segells oficials queda el rastre d'un home del segle XIX que va travessar alguns dels episodis més convulsos de l'Espanya contemporània.
