Fidel al seu estil provocador i transgresor, amb un humor mordaç entre el sarcasme i l'esperpent, el veterà grup EseOsE teatre va tornar a impactar i triomfar amb l'estrena el passat cap de setmana a la Casa de Cultura d'Orba de «Deseo». L'obra transita pel resbaladís i arriscat terreny de les relacions sexuals.

Es va registrar un ple absolut en les dos representacions, dissabte i diumenge, amb un públic procedent de tota la comarca que, dempeus, va proclamar la seua admiració per esta nova obra dirigida i escrita per Sonia González, qui també és intèrpret juntament amb Santi Inocencio, Juano Marcos i Trini Fernández. Un equip tècnic i de producció d'una desena de persones va donar suport a la representació.

El caràcter innovador i experimental del grup d'Orba ja es va fer pales en l'entrada, amb un programa de mà imprès en una servilleta de paper, buscant la maximització econòmica i ecològica. El decorat, senzill però suficient, simulava un piano i una escala plegable de color roig, un roper, un paravent daurat, una maleta, un parell de cadires i perxes, creant en alguns moments una atmosfera de cabaret. El vestuari, igualment simple i efectiu, amb malles negres quasi idèntiques per a actors i actrius, era molt acord a la temàtica.

L'obra barreja diversos gèneres, incloent mímica, dansa, cançons, teatre de titelles i monòlegs breus. Els quatre intèrprets, amb experiència, van actuar amb professionalitat, destacant especialment Sonia González. La representació és complexa, amb una infinitat de situacions on cada gest i posició sobre l'escenari tenien una intenció clara, fruit d'un gran esforç, moltes hores d'assaig i màxima compenetració.

La temàtica i l'argument, difícils de resumir, segueixen en sis capítols les fases d'una relació després de la primera relació sexual. L'obra qüestiona els convencionalismes, la mercantilizació del sexe, la influència dels mitjans de comunicació, la incomunicació, els prejudicis, la dicotomia entre el que desitgem i el que hauríem de desitjar, i la moralitat religiosa. També planteja la pregunta sobre a quantes relacions diverses estem disposats a renunciar en el matrimoni o la vida en parella.

En el tram final, el sisè capítol, es produeix una inflexió radical. Sense maquillatge ni vestuari teatral, amb roba quotidiana, els actors i actrius expressen les seues reflexions personals tal com són. La crònica conclou recomanant veure l'obra quan siga possible i que cada espectador en traga les seues conclusions.