La villa de Dénia comptava amb dos accessos principals: un a ponent, que hui és l'entrada al Castell d'origen almohade, i un altre a llevant, el Portal dels Reis o dels Socors, que connectava amb la façana marítima i les instal·lacions portuàries. Este portal oriental, més enigmàtic, ha sigut alliberat d'un estrato de més de quatre metres de runa i farciments gràcies a una actuació subvencionada pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.
La documentació històrica, com el Censo nominal de cases i terres (ca. 1590) i els Llibres de Consell (1495-1627), ja feia referència a diferents noms per a este accés, com el "portal de la vila de la mar", el Portal dels Socors, el portal de la vila del Verger i, finalment, el Portal dels Reis. La relació amb el "mirador de la mar" (Llibre de misses, 1575) i el portal de les Barreres del Verger (Llibre de Consell, 1494) suggereixen la seua antiguitat.
El topònim Portal dels Reis podria estar vinculat a l'estada dels reis Felip III i Margarida d'Àustria a Dénia. Una crònica relata com el rei va haver de ser traslladat en cadira a través d'este portal a causa de la seua escarpada ubicació, després d'una insolació durant una jornada de pesca. Este succés va motivar la construcció d'un passadís cobert per part del duc de Lerma, que Felip III ja va utilitzar en 1604.
La Perspectiva de Dénia de Vespasiano Gonzaga (1575) i un llenç de Vicent Mestre (1613) sobre l'embarcament de moriscos són els documents gràfics més antics que mostren este accés. La recuperació de la bateria de la Mar i el Portal dels Reis o dels Socors, juntament amb la creació d'una rampa accessible al Verger Baix, ha sigut l'objectiu del projecte, autoritzat per la Direcció General de Patrimoni.
L'Àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia va sol·licitar la subvenció en 2019. El projecte ha patit retards per dificultats tècniques en la recuperació de la torre del Galliner i la creació de la rampa, obligant a redissenyar el projecte inicial per a adaptar-lo a les noves circumstàncies topogràfiques.
Durant les obres, s'ha alliberat la porta dels Reis o dels Socors del potent estrato de soterrament. El portal, situat a l'extrem oriental del llenç meridional de la muralla, està protegit per la torre del Galliner i la "torre del Portal dels Socors". El "mirador" articula un portal doble: un d'accés a la fortalesa ("Portal dels Reis") i un altre a la vila ("Portal dels Socors"), controlant tres accessos clau, el pont de fusta i l'entrada al port.
El Portal dels Reis presenta un arc de mig punt i una breu volta rebaixada, amb un camí delimitat per un parament que arriba fins al recinte del Verger. L'intervenció arqueològica ha descobert un llindar de pedra calcària i un paviment considerats fundacionals de l'època islàmica. La fàbrica del portal es relaciona amb reformes defensives del segle XVI, com les torres del Verger, del Galliner i del Portal dels Socors.
El Portal dels Socors, accés a la vila, es troba en un estat de conservació deficient però de gran interès arquitectònic. Des del Portal dels Reis, un camí gira 180 graus cap a l'oest per la calle de Avall. La traça d'esta carrer, documentada des del segle XVI, connecta amb la porta de la villa.
Ambdós portals formen una unitat d'accés des del sud-est, reforçant la defensa. La seua estructura es vincula a la fase islàmica, amb adequacions al segle XVI. Una escala amb banc salva el desnivell cap a la porta de la villa, que presenta jambes de sillarejos almohadillats de pedra tosca, datables preliminarment al segle XI, reforçant la hipòtesi d'origen islàmic.
El Portal dels Socors mostra fortes empremtes de foc, possiblement per bombardeigs durant les guerres de Successió. La porta, d'origen islàmic, podria haver estat coronada amb un arc de ferradura. El pas interior, delimitat per la muralla, conserva restes de tapial real i ha sigut consolidat.
Una galeria acodada, amb murs que presenten múltiples capes d'enlluït i graffiti, dona pas a un arc rebaixat. Darrere, un petit oratori o capella, amb una hornacina per a un retaule i un altar cobert d'atzulejos, possiblement sota l'advocació de la Mare de Déu dels Socors.
La destrucció del complex portalero podria haver ocorregut durant la Guerra de Successió. La desaparició del Portal dels Reis abans de 1928 va possibilitar la construcció d'habitatges sobre la muralla, impedint la seua completa recuperació. El Portal dels Socors ara connecta amb el Portal dels Reis i el Verger Baix mitjançant una passarel·la.
La intervenció, finalitzada, ha permés la comunicació entre els portals i el Verger Baix. Queda pendent la rehabilitació del Portal dels Reis i la torre del Galliner. Estes actuacions s'emmarquen en la posició geogràfica exposada de Dénia, que ha requerit històricament sistemes de defensa litoral davant la pirateria berberisca.
La fortificació de Dénia, d'origen islàmic, es va reforçar amb noves construccions militars al segle XVI, com les torres del Verger, del Galliner i del Portal dels Socors, adaptades a l'artilleria. Paral·lelament, el nucli urbà es va consolidar, amb l'arrabal transformant-se en un centre viu amb institucions com el pósito del blat i l'hospital.
