La Foia de Bunyol-Xiva redueix l'atur un 4,1% impulsada per la logística i els serveis

La comarca registra una notable millora en el mercat laboral, amb Xiva i Cheste liderant la creació d'ocupació i Bunyol destacant en la gestió per a majors de 45 anys.

Imatge genèrica d'un gràfic de barres amb tendència ascendent, simbolitzant el creixement econòmic.
IA

Imatge genèrica d'un gràfic de barres amb tendència ascendent, simbolitzant el creixement econòmic.

La comarca de la Foia de Bunyol-Xiva ha experimentat una reducció del 4,1% en el nombre de persones aturades entre març de 2025 i març de 2026, consolidant una tendència positiva gràcies a la seua ubicació estratègica i el dinamisme dels seus polígons industrials.

Aquesta millora en el mercat laboral comarcal es fonamenta en la fortalesa dels seus polígons industrials i la creixent terciarització de municipis que històricament depenien de la indústria pesada. La proximitat a l'autovia A-3 ha sigut un factor clau per a aquesta evolució favorable.
Xiva s'ha erigit com un dels principals motors d'aquesta recuperació, amb una disminució del 5,4% en el seu nombre d'aturats respecte a l'any anterior. L'expansió de les seues àrees logístiques i la proximitat als centres de distribució han sigut determinants. El sector serveis ha tingut un paper crucial, absorbint gran part dels nous demandants d'ocupació. No obstant això, persisteix una bretxa de gènere, ja que l'atur masculí ha caigut un 6,2% mentre que el femení ho ha fet en un 4,1%, indicant un biaix en la contractació en el sector logístic.
Per la seua banda, Bunyol ha mostrat estabilitat i resiliència, reduint el seu atur en un 3,2% en el mateix període. Amb una base industrial madura, els moviments en les llistes d'atur són menys abruptes. Bunyol destaca per la seua gestió de l'ocupació per a majors de 45 anys, amb una reducció del 2,8% en aquest col·lectiu, superant la mitjana comarcal.
Cheste és un altre pilar fonamental, amb una caiguda del 5,1% en l'atur. La consolidació del seu parc logístic ha beneficiat especialment els joves, amb un descens del 9,2% en l'atur juvenil, la qual cosa suggereix que les empreses estan trobant en la joventut local el relleu generacional necessari.
Municipis com Yátova, Alborache i Macastre han registrat una baixada mitjana del 2,5%, més lligada al sector serveis, l'ocupació pública i l'agricultura. A Yátova, es manté l'ocupació en serveis assistencials, mentre que a Alborache i Macastre s'observa un repunt en l'hostaleria rural de cara a la campanya de primavera.
Per sectors, els Serveis lideren la creació d'ocupació amb un descens del 4,5% de l'atur, seguits de prop per la Indústria amb un 3,9%. La Construcció presenta un comportament pla amb una reducció del 0,5%, mentre que l'Agricultura ha vist un augment de l'atur de l'1,5%, especialment a les zones de secà afectades per les inclemències climàtiques i els costos de producció. Un aspecte positiu és el descens del 2,2% en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior, indicant una major capacitat d'absorció de nous entrants al mercat laboral.