La vaga indefinida en Educació a Xirivella: més enllà de la qüestió salarial

Docents de la localitat valenciana s'unixen a la mobilització per a reclamar millores en ràtios, infraestructures i polítiques lingüístiques.

Imatge genèrica d'una mà de mestre escrivint en una pissarra, simbolitzant l'educació.
IA

Imatge genèrica d'una mà de mestre escrivint en una pissarra, simbolitzant l'educació.

La vaga indefinida en el sector educatiu ha arribat a Xirivella, on un terç de la plantilla de professors de l'IES Gonzalo Anaya s'ha unit a la mobilització, reclamant millores que van més enllà de les demandes salarials.

Esta vaga, la primera general indefinida des de 1988, ha sigut convocada per sindicats com STEPV, CCOO, UGT i CSIF, i secundada per ANPE, amb prop de 80.000 docents cridats a l'atur. Durant el matí, s'han format piquets informatius i concentracions en nombrosos centres d'educació secundària en tot el territori valencià.
En l'IES Ramon Muntaner de Xirivella, un dels docents en vaga ha afirmat que quasi 70 dels 80 professors de la plantilla s'han mobilitzat, subratllant el caràcter urgent de les reivindicacions. Esta participació supera la de la vaga general del passat 31 de març, en la qual es van mobilitzar al voltant de 50 professors del mateix centre.

"Alguns mitjans han reduït la vaga a la qüestió salarial, però les demandes van molt més enllà."

un dels huelguistes
Entre les qüestions més destacades, els docents subratllen la urgència de reduir les ràtios. Assenyalen que amb un sol professor en aules de fins a 30 alumnes amb gran diversitat, incloent-hi estudiants d'altres països o amb necessitats educatives especials com l'autisme, resulta molt difícil cobrir les necessitats particulars que requerixen.
Esta situació no sols perjudica el professorat, sinó que també va en detriment de la qualitat de l'educació que reben els alumnes. A més, al·ludixen a la falta de personal de suport en les aules i la necessitat d'agilitzar la cobertura de les baixes.
També posen el focus en la millora de les infraestructures, a causa del deteriorament dels edificis, la falta d'equipament bàsic en les aules i les condicions de climatització. En l'IES Gonzalo Anaya, els docents en vaga critiquen que en hivern els alumnes porten mantes i en estiu alguns han patit colps de calor, una situació agreujada en aules prefabricades després de la DANA.
El professorat denuncia el canvi progressiu en les polítiques lingüístiques, que reduïx el pes del valencià en el sistema educatiu. Això contrasta amb el sistema anterior, aplicat durant l'etapa del Pacte del Botànic, que garantia una planificació més estructurada del plurilingüisme i establia percentatges mínims d'ús del valencià per a assegurar la seua presència no sols com a assignatura, sinó també com a llengua d'aprenentatge.
La qüestió salarial també es troba en la taula de negociació. Els docents denuncien que els salaris porten anys congelats, amb una pèrdua de poder adquisitiu acumulada que els sindicats estimen entre 4.000 i 6.000 euros, i sostenen que el professorat valencià està entre els pitjor pagats d'Espanya.

"Afrontem la mobilització amb il·lusió davant el suport dels sindicats i el seguiment que està tenint la vaga."

un dels huelguistes
Un dels huelguistes assegura que no desitjaven arribar a una convocatòria indefinida, però ho consideren necessari davant la falta d'avanços en la negociació amb la Conselleria d'Educació. Dies abans de l'inici de la vaga, la consellera d'Educació, Carmen Ortí, va remetre una carta a les famílies defensant la gestió de la Generalitat i assegurant que cap estudiant ni família pot ser captiu d'un conflicte sindical, insistint que l'avaluació de l'alumnat de segon de Batxillerat no és negociable. Esta comunicació ha sigut qualificada pels representants sindicals com un absolut insult i falta de respecte per a confrontar famílies i docents.
Els docents subratllen que les seues principals reivindicacions responen a la necessitat de garantir una educació pública de major qualitat per a l'alumnat.