Esta normativa, aprovada pel Consell de Ministres i les Corts Generals com a condició per a rebre els fons Next Generation de la UE, busca abordar el fet que el 27% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en Espanya provenen del transport, superant la mitjana europea en cinc punts. La llei es fonamenta en tres pilars clau per a la seua implantació.

El primer pilar establix la mobilitat com un dret social, al mateix nivell que la sanitat o l'educació. Les administracions públiques, incloent-hi l'Administració de l'Estat, les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals, han de coordinar-se per a facilitar els desplaçaments diaris de la ciutadania. L'objectiu és oferir alternatives de transport col·lectiu, no contaminant, eficaç i eficient, que reduïsca l'ús del vehicle privat, tant en l'àmbit urbà com en les zones periurbanes i metropolitanes. Es proposen solucions de mobilitat descarbonitzada i col·lectiva, com autobusos elèctrics, ferrocarrils de rodalia eficaços i una xarxa potent de metro i tramvia, com la de Metrovalencia.

Un segon pilar és la creació d'un sistema digital i innovador, denominat Espai Integrat de Dades de Mobilitat (EDIM). Este sistema permetrà als gestors d'infraestructures compartir dades per a planificar nous servicis adaptats a les necessitats actuals i futures de la ciutadania. Davant la creixent població en municipis de l'àrea metropolitana com Torrent, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna o Moncada, es fa urgent un Pla de Mobilitat Metropolità que proporcione un transport col·lectiu ràpid, freqüent i econòmicament disuasori de l'ús del vehicle privat, evitant així el caos circulatori i els embussos.

Finalment, el tercer pilar de la llei prioritza i incrementa la inversió en mobilitat, incloent-hi ferramentes financeres que incentiven la col·laboració del sector privat. Esta col·laboració permetria avançar en l'execució i posterior conservació i modernització d'infraestructures, mitjançant sistemes concessionals amb tarifació per ús. Esta mesura es considera crucial davant la greu situació econòmica de la Comunitat Valenciana, amb un deute de 63.934 milions d'euros en 2025 i un dèficit de 2.411 milions d'euros, segons dades de l'AIRef i el Banc d'Espanya.

El pla presentat pel conseller el 30 d'octubre de 2025 preveia invertir 840 milions d'euros en la xarxa de metro-tramvia Metrovalencia durant el quinquenni 2026-2030. D'esta quantitat, 250 milions es destinarien a modernitzar infraestructures, 240 milions a ampliar la xarxa, 185 milions a nou material rodant, 90 milions a estacions i accessibilitat, i 50 milions a finalitzar obres de la DANA. No obstant això, per a abordar ampliacions com la del túnel de Bailén-Alameda, la nova Estació de Torrent o l'extensió del tramvia fins a la Universitat La Florida (Albal), i donar servici a localitats com Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal i els polígons industrials de Paiporta i Picanya, els pressupostos quinquennals d'FGV haurien de duplicar-se, arribant almenys als 1.500 milions d'euros. Esta inversió requerix un Pla de Mobilitat Ferroviària/Tramviària urgent i un finançament extrapressupostari público-privat-concessional, especialment quan Espanya encara té 27.000 milions d'euros dels fons Next Generation EU per adjudicar.