La presentació i tramitació dels comptes es farà este mes i el document ja compta amb els suports necessaris per a tirar avant, encara que per ara no es pot concretar la xifra global. Esta previsió ja formava part del calendari marcat per a este exercici i no respon a les preguntes formulades per l'oposició en les últimes sessions.
La data prevista per a presentar i aprovar el pressupost de 2026 era el ple de maig, preguntara o no Compromís per això.
En el ple ordinari d'abril, el portaveu de Compromís va tornar a interpel·lar la regidora d'Hisenda sobre l'estat dels comptes municipals, incidint que des de novembre se li venia traslladant que el pressupost estaria llest “el mes següent”. En les últimes setmanes, el portaveu de Compromís ha denunciat el que considera un “bloqueig institucional i paràlisi absoluta” per l'absència d'un esborrany pressupostari quan l'any ja ha superat el seu cinqué mes.
El regidor de Compromís ha qüestionat la capacitat de gestió de l'alcalde i ha apuntat a suposades discrepàncies entre els socis del govern local com a causa del retard. No obstant això, l'executiu municipal —format pel Partit Popular, Avant Albal-Decidix i Vox— ha evitat entrar en el debat polític i es limita a reiterar que el calendari d'aprovació es manté, per la qual cosa els comptes s'elevaran al ple ordinari de maig amb tots els suports garantits.
A hores d'ara, el consistori continua funcionant amb els comptes prorrogats de l'any 2025, una situació que es prolonga durant cinc mesos del present exercici i que ha centrat bona part del debat polític en el municipi. Eixe pressupost va ser aprovat en un ple extraordinari celebrat en maig de l'any passat, amb nou vots a favor de l'equip de govern i set en contra de l'oposició. Els comptes de 2025 van ascendir a 13.392.460,47 euros, la qual cosa va suposar un increment superior al 7% respecte a l'exercici anterior.
Tal com va defendre aleshores la regidora d'Hisenda, aquell document va arribar condicionat per la necessitat d'adaptar la planificació municipal després de la DANA del 29 d'octubre i per la prioritat de garantir “la prestació de servicis públics i socials de qualitat”. Entre les actuacions previstes es contemplaven treballs en el parc de Fontilles, el parc de La Florida, l'accés a l'estació de Rodalies, la reconstrucció del Jutjat de Pau, l'OMIC i la Casa de la Cultura, així com la rehabilitació de vies públiques i zones verdes.
A això es van sumar mesures fiscals per a alleujar la càrrega econòmica de veïns i empreses afectades, amb reduccions de l'1% en l'IBI, bonificacions en la taxa de fem i en l'impost de construccions. També figurava la devolució progressiva de l'Impost sobre Béns Immobles de Naturalesa Urbana, que va superar els 552.000 euros en més de 1.500 expedients. Són eixos comptes, concebuts en un context excepcional i aprovats també amb retard, els que ara continuen en vigor mentre s'ultima el document de 2026.
La situació d'Albal no és aïllada en la comarca de l'Horta Sud, una de les més castigades per la riuada del 29 d'octubre de 2024. Diversos consistoris continuen encara amb els seus pressupostos prorrogats o en fase de negociació. És el cas, per exemple, de l'Ajuntament de Torrent, mentre que altres municipis afectats per la DANA, com Paiporta o Benetússer, ja van aprovar els seus comptes per a 2026 amb increments significatius respecte a exercicis anteriors per a atendre les conseqüències derivades de la riuada.
De fet, durant 2025, molts ajuntaments de la 'zona zero' es van veure obligats a aprovar modificacions de crèdit per a fer front a altres necessitats que no estaven previstes en un inici. Per tant, el context post-DANA ha marcat la gestió econòmica de la majoria dels municipis en la comarca.
