València: Quasi 640.000 veïns sense grans zones verdes pròximes

Un informe revela que el 80% de la població no disposa d'un gran espai verd a prop, afectant especialment els barris de menor renda.

Imatge genèrica d'un parc urbà amb arbres i camins, amb la ciutat al fons.
IA

Imatge genèrica d'un parc urbà amb arbres i camins, amb la ciutat al fons.

Un informe d'Amigas de la Tierra revela que quasi 640.000 valencians no disposen d'una gran zona verda en el seu entorn immediat, afectant la capacitat d'adaptació al canvi climàtic.

Quasi 640.000 persones a València no tenen accés a una gran zona verda en el seu entorn immediat, segons un informe d'Amigas de la Tierra titulat “¿Cómo garantizar el derecho a la naturaleza?”. L'estudi, elaborat per investigadores de la Universitat Politècnica de Madrid, analitza deu ciutats espanyoles i situa València entre les urbs amb menor cobertura efectiva d'espais verds propers als habitatges.
La publicació, que arriba després de la primera onada de calor de l'any, posa el focus en la relació entre la natura urbana, la renda, la densitat de població i la capacitat d'adaptació a les altes temperatures. L'informe compara deu ciutats i conclou que el 60% de la població analitzada no té accés suficient a àrees verdes. A València, aquest percentatge s'aproxima al 80%, una xifra que l'organització relaciona amb l'escassetat de parcs de gran envergadura.
L'estudi pren com a referència la regla 3-30-300 de l'Organització Mundial de la Salut, que proposa veure tres arbres des de la finestra, tenir un 30% de cobertura vegetal al barri i un parc d'almenys una hectàrea a menys de 300 metres de casa. A València, la configuració dels espais verds està molt condicionada pel parc fluvial del Turia, però la dotació de parcs de grans dimensions és insuficient per a cobrir la majoria de la població.
L'organització assenyala una distribució territorial desigual, amb menys accés en zones del suroest (Patraix, L’Olivereta, Jesús), la perifèria nord (Rascanya, Benicalap) i espais com Poblats Marítims, Camins al Grau, Quatre Carreres o Pobles del Sud. A més, l'informe subratlla una relació entre renda, densitat habitacional i superfície verda per habitant, indicant que els barris de menor renda tenen menys natura urbana, agreujant l'exposició al calor.

"Reclamem polítiques d'habitatge justes que eviten que reverdir les ciutats puga suposar l'expulsió de les persones de les seues cases per especulació. Demanem també la construcció de refugis climàtics comunitaris perquè les veïnes i veïns puguen decidir sobre els seus barris i que el verd siga també un lloc on construir vides dignes i plenes."

Miguel Díaz · responsable de Biodiversitat i Territori en Amigas de la Tierra
L'informe proposa una planificació integral, amb la creació de corredors verds i passejos arbrats per a connectar àrees verdes i millorar la resposta dels barris a les altes temperatures. Amigas de la Tierra demana a les institucions que avancen en la renaturalització de les ciutats amb urgència, prestant atenció als barris amb pitjor accés a zones verdes i acompanyant aquestes polítiques amb mesures d'habitatge justes per a evitar l'expulsió veïnal.