Disposar de grans zones verdes prop de casa s'ha convertit quasi en un luxe invisible en les grans urbs espanyoles. En el cas de la ciutat de València, el 80% dels seus veïns (prop de 640.000 persones) no disposa d'un gran espai verd en el seu entorn immediat, un percentatge que supera el de la majoria de grans capitals d'Espanya.
Així ho reflecteix l'informe estatal '¿Com garantir el dret a la naturalesa?', editat per l'organització ecologista Amigues de la Terra i desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid. El document analitza l'accessibilitat dels ciutadans a espais naturals públics de més d'una hectàrea, el tamany mínim considerat pels experts per a que un parc exercisca un benefici real de mitigació climàtica i de salut, en una desena d'urbes espanyoles. Els resultats situen a València en la cua, ja que la major part dels seus veïns no té un gran parc a menys de 300 metres del seu domicili.
L'informe es recolza en un estàndard internacional: la regla 3-30-300. Esta recomanació, avalada per l'Organització Mundial de la Salut, establix que tot ciutadà hauria de poder vore, com a mínim, 3 arbres de tamany considerable des de la finestra de sa casa, col·legi o lloc de treball. Cada barri o districte de la ciutat ha de tindre, almenys, un 30% de la seua superfície coberta per les copes dels arbres (dosel vegetal) per a mitigar eficientment l'efecte "illa de calor". Per últim, establix que cap ciutadà hauria de viure a més de 300 metres (uns 5 minuts caminant) d'un espai verd públic de qualitat que tinga, com a mínim, una hectàrea d'extensió. És precisament en este últim indicador on l'estudi de la UPM ha posat el focus i en el que València obté pitjor valoració que la resta d'urbe analitzades.
L'estudi assenyala que la configuració dels espais verds de València està marcada per la centralitat del Jardí del Túria, que travessa la ciutat com a eix, i un conjunt de teseles verdes de menor tamany distribuïdes pel teixit urbà. No obstant això, la gran majoria d'estos espais verds no arriba a la superfície d'1 hectàrea i qualifica la dotació de parcs de gran envergadura d'“escassa”, deixant sense cobertura a part important de la població. Els investigadors assenyalen quatre zones d'acció prioritària per la seua especial vulnerabilitat i falta de sòl permeable: Poblats Marítims i Camins al Grau, Rascanya i Benicalap, Jesús i Quatre Carreres, i Patraix i L'Olivereta.
Les conclusions generals del estudi revelen també una preocupant "bretxa verda" vinculada a la desigualtat socioeconòmica. Els investigadors dibuixen una relació entre la renda dels habitatges i la seua proximitat a la naturalesa. En València, els percentatges de ciutadans sense un gran parc en el seu entorn immediat són elevats en la majoria d'estrats: Rentas molt baixes (Quintil 05): El 87% dels veïns no té accés (136.377 persones). Rentas mitjanes-baixes (Quintil 04): El 90% de la població patix este dèficit (141.592 persones), una xifra rècord entre les grans capitals del país. Rentas altes (Quintil 01): El 71% de la població amb majors ingressos (113.179 persones) viu allunyada de grans espais verds.
Quant a gran superfície verda per habitant, València també està a la cua amb 3,48 m2 de zona verda superior a una hectàrea per cada habitant. Este dada la col·loca en el fanalet roig de les grans ciutats. L'estudi defén que la recepta per a València passa per aprofitar la seua estructura radial per a "densificar" la xarxa d'espais verds, connectant anells i radis urbans, i permetent permeabilitzar els bòrdes de la ciutat cap al teixit agrari de l'horta mitjançant itineraris peatonals i ciclistes.
