València Basket patix però guanya al Surne Bilbao Basket (88-83)

El conjunt taronja va haver de remuntar en els últims minuts després de perdre una renda de més de 20 punts davant un rival que va reaccionar amb força.

Imatge genèrica d'una pilota de bàsquet sobre gespa.
IA

Imatge genèrica d'una pilota de bàsquet sobre gespa.

El València Basket va aconseguir una victòria crucial davant el Surne Bilbao Basket per 88-83 al Roig Arena, després d'un partit que va passar del domini taronja a un patiment extrem en els minuts finals.

El conjunt local va patir molt més del que s'esperava per a doblegar el Surne Bilbao Basket, però va acabar trobant el camí cap a una victòria vital en la recta final de la Liga Endesa. L'equip de Pedro Martínez va véncer per 88-83 en un duel que va passar de semblar completament controlat a convertir-se en un exercici extrem de resistència, caràcter i personalitat competitiva.
Amb Jean Montero descansant pensant en la Final Four i amb el debut d'Álvaro Cárdenas com una de les grans novetats de la vesprada, el quadre taronja va sumar una victòria important per a mantindre's en la baralla per les primeres posicions de cara al playoff.
L'inici del encontre va mostrar un València Basket molt seriós arrere i tremendament dinàmic en atac. Després d'uns primers minuts d'igualtat, el conjunt valencià va començar a imposar el seu ritme des de la defensa, provocant pèrdues, corrent la pista i castigant cada error visitant. Omari Moore va liderar el primer estiró ofensiu junt a Brancou Badio i Jaime Pradilla, mentre la intensitat taronja provocava un contundent parcial que va disparar el marcador fins al 21-9 al final del primer quart.
El segon quart va mantindre el mateix guió. València Basket trobava tirs alliberats amb facilitat, movia la pilota amb velocitat i dominava clarament el ritme del partit. Sergio De Larrea va deixar accions d'enorme qualitat, Matt Costello va castigar des del perímetre i Pradilla es va fer enorme prop de l'aro. La diferència va arribar a superar els vint punts gràcies a un parcial acumulat de 24-2 entre el final del primer quart i l'inici del segon. Bilbao Basket només va trobar una mica d'oxigen des del triple, especialment amb Pantzar i Jaworski, encara que el quadre valencià es va anar al descans amb un contundent 47-29 que pareixia encarrilar el triomf.
Tot va canviar després del pas per vestuaris. El Surne Bilbao Basket va eixir completament transformat i va trobar en Justin Jaworski un executor imparable. L'escorta visitant va començar a castigar des del perímetre amb una eficàcia descomunal i va liderar un parcial devastador de 5-26 que va donar la volta al encontre. València Basket va perdre fluïdesa ofensiva, es va atascar des del triple i va començar a patir veient com el conjunt bilbaí reduïa diferències fins a col·locar-se per davant en el marcador. Jaworski va acabar firmant 31 punts i va convertir el tercer quart en una autèntica pesadilla per a l'equip valencià, que va passar de dominar amb autoritat a entrar en l'últim període amb tot completament obert.
Quan el partit pareixia escapar-se definitivament, va aparéixer l'orgull competitiu de València Basket. Kameron Taylor i Braxton Key van assumir el lideratge emocional i esportiu en els minuts decisius. Ambdós van sostenir l'equip quan l'atac es bloquejava i quan Bilbao amenaçava amb culminar la remuntada. Taylor va aportar defensa, punts i lectura de joc, mentre que Key va aparéixer constantment en segones oportunitats i accions físiques decisives. El rebot ofensiu va acabar sent un dels factors fonamentals per a sostenir el conjunt taronja quan l'encert exterior desapareixia.
En ple intercanvi de colps i amb màxima igualtat en el marcador, Nate Reuvers va trobar el triple que va trencar la sequera exterior valenciana i va retornar una mica d'aire a l'equip de Pedro Martínez. A partir d'ací, València Basket va elevar el seu nivell defensiu, va controlar millor el rebot i va administrar amb intel·ligència les últimes possessions per a acabar assegurant una victòria tan patida com valuosa.
El triomf deixa a més sensacions positives com l'estrena d'Álvaro Cárdenas, la capacitat competitiva de l'equip sense Montero i la reacció col·lectiva en un dels moments més delicats de l'encontre.