Definida com un queerdrama còmic, la peça és una autoficció que partix de l'experiència de la seua creadora, Zahira Montalvo, com a dona andalusa que ha viscut fora del seu territori. L'obra explora els estereotips, els prejuís i les formes de violència simbòlica lligades a l'accent, el cos o la manera d'habitar l'espai.

Sobre l'escenari, Zahira Montalvo desplega una "copla disident" construïda juntament amb les seues "comares elegides". Este exercici d'identitat transforma elements folclòrics com les eses, la ploma i els volants en ferramentes de resistència i afirmació. L'obra es presenta com un acte d'amor cap a allò propi, però també com una explosió crítica.

Dirigida per Ana Cavilla i Pamela Palenciano, i amb una dramatúrgia de creació col·lectiva, No ni ná s'articula a partir de testimonis, experiències i veus diverses que travessen el feminisme, les disidències sexoafectives i la identitat andalusa. La proposta busca un encontre des dels marges per a teixir aliances, reivindicar la memòria i desdibuixar fronteres, buscant "trobar el sud perdent el nord".

L'espectacle combina text, interpretació gestual, música i elements performatius en una escena híbrida que oscil·la entre allò íntim i allò polític. A través de l'humor, l'emoció i la proximitat, la peça convida el públic a qüestionar els codis normatius i a mirar des d'altres llocs. És, en paraules del seu equip, "un acte públic de rebeldia, d'autodeterminació, de memòria i d'alegria".

La creació compta amb un ampli equip artístic que inclou col·laboracions en textos de Alessandra García, Antonio Manuel, Carmen Xia i Eva Mompó, disseny d'il·luminació de Paloma Cavilla i vestuari de Marifé Navarro i Sergy Tapiju, en una producció de Kancaneo Teatro.