Les empreses constructores de València fa mesos que assenyalen l'impacte negatiu que té l'increment dels costos sobre l'obra pública. L'encariment dels materials, la maquinària i l'escassetat de mà d'obra han provocat una disminució de l'interés per nombrosos concursos, fet que ha multiplicat les licitacions que queden sense adjudicar. De fet, entre gener i abril de 2026, les administracions públiques de la província de València van treure a licitació 391 obres, però durant el mateix període només se'n van adjudicar 47.
Així ho indiquen les dades de l'Associació d'Empreses Constructores Concessionàries d'Infraestructures (Seopan). Segons l'entitat, el pressupost dels projectes trets a concurs per la Diputació de València, ajuntaments, consorcis i mancomunitats va ascendir a 269,9 milions d'euros. En canvi, les obres adjudicades van sumar 97,9 milions d'euros.
Aquesta situació del primer quadrimestre de l'any coincideix amb les advertències que ja traslladen la Federació de Contractistes d'Obres de l'Administració de la Comunitat Valenciana (Fecoval) i la Federació d'Obres Públiques d'Alacant (Fopa). Ambdues organitzacions denuncien que les administracions continuen traient a concurs projectes amb preus de fa un o dos anys, que ja no reflecteixen la situació actual del mercat.
A tot això s'hi sumen les obres de reconstrucció derivades de la Dana del 29 d'octubre de 2024. La concentració d'actuacions en un mateix territori ha incrementat la demanda de materials, maquinària i mà d'obra, elevant encara més els costos d'execució. El resultat, segons les dades de Fecoval i Fopa, és que des del gener passat 118 obres públiques han quedat descloses i 178 més només han rebut una oferta.
La inversió en obra pública a la província de València es distribueix de manera desigual entre els diferents tipus de projectes. Tot i això, les actuacions vinculades a l'educació i la urbanització van ser les que més pressupost van concentrar tant en les licitacions com en les adjudicacions entre gener i abril. En aquest sentit, l'administració va treure a concurs 43 milions d'euros en centres educatius i 44 en urbanització, encapçalant ambdues categories el rànquing d'adjudicació, amb 37 i 24 milions, respectivament; seguides de l'adjudicació de les obres classificades com a "v পারেননি", amb 13 milions d'euros.
No obstant això, la partida amb major pressupost licitat és la de xarxes d'abastiment i col·lectors, amb 60 milions d'euros, i no figura entre les tres primeres en adjudicació, on només acumula quatre milions en obres contractades. De fet, és en les infraestructures hidràuliques on més obres queden pendents de trobar empresa, malgrat ser la categoria que més inversió concentra.
En l'altre extrem, categories com ports, habitatge o sanitat amb prou feines tenen presència en el conjunt de la contractació pública provincial. Les obres portuàries es van licitar per menys de 300.000 euros, les d'habitatge per menys de tres milions, i les sanitàries, amb nou obres licitades per 1,6 milions d'euros, només van registrar dues adjudicacions.
Les obres públiques no desperten el mateix interés entre les constructores. A València, les empreses adjudicatàries van oferir de mitjana un descompte del 9,78% sobre el preu màxim fixat per l'Administració a principis d'any. Una xifra que reflecteix el marge que les constructores estan disposades a cedir per aconseguir un contracte.
En aquest sentit, urbanització va ser la que va registrar la baixa més alta, del 20,62%, apuntant a una competència entre empreses per aquest tipus de contractes. Així mateix, per damunt de la mitjana se situen també administratius, amb un 10,79%, i carreteres, amb un 10,02%, sent algunes de les categories on les constructores tenen més interés a ajustar les seues ofertes.
Per altra banda, les obres sanitàries amb prou feines van fregar l'1,15% de baixa, i docents i xarxes d'abastiment es van quedar en el 4,86% i el 5%, respectivament. Aquestes xifres són conseqüència que les empreses no troben marge per abaratir la seua oferta, cosa que reforça la tesi dels contractistes sobre els preus que fixa l'Administració, que no corresponen amb la realitat del mercat.
Davant d'aquest escenari, el sector de la construcció reclama al Govern una revisió dels preus dels contractes per evitar que continuïn acumulant-se licitacions sense adjudicar i garantir la continuïtat de les actuacions ja iniciades. Moltes empreses, sostenen des de Fecoval i Fopa, opten per no presentar-se perquè executar les obres suposaria assumir pèrdues des del primer moment.
Cal recordar que el passat 2 de juny Seopan va presentar al Congrés dels Diputats una sèrie de propostes per modernitzar el sistema de contractació pública i adaptar-lo a les condicions actuals del mercat. La patronal planteja, entre altres mesures, actualitzar els preus durant les fases de preparació i adjudicació de les licitacions i recuperar la revisió obligatòria de preus en els contractes públics.
Les propostes també preveuen la implantació de mecanismes de reequilibri econòmic-financer en totes les fases dels contractes, l'agilització dels procediments administratius i la recuperació de fórmules de col·laboració públic-privada. L'associació considera que aquests canvis permetrien adaptar la contractació pública a la realitat del mercat i garantir l'execució d'inversions considerades prioritàries.
Segons les conclusions exposades durant la jornada celebrada al Congrés, la contractació pública representa el 4,8% del PIB espanyol i una millora de l'eficiència dels procediments permetria accelerar les inversions estratègiques. La patronal defensa, a més, que la revisió de preus i una major flexibilitat en els contractes són claus per evitar que l'increment dels costos continue comprometent l'execució de les obres.
