El fanzine oferix una definició única per a cada artista i lector. Per a creadores com Angie de la Lama, és una via d'expressió per a retratar la seua vida. El col·lectiu valencià Ediciones Humilladas el veu com un espai per a riure's del món i de les desgràcies, mentre que artistes com Cris el consideren un mitjà per a reivindicar la identitat.
Cris, darrere del projecte editorial Cutterfs (un joc de paraules que naix de l'expressió “cortar tránsfobas”), contempla el fanzine com una ferramenta per a “acercar la historia y la memoria queer de una forma accesible, cercana y fácilmente compartible”. El seu format senzill i portàtil facilita la circulació, fomentant la creació de comunitat i xarxes de coneixement. Al ser autoeditat, el seu cost reduït cobrix poc més que les despeses de producció, convertint-lo en un mitjà per a enfortir vincles i generar converses.
Dos dels seus treballs, Trans x trans i Mosquetó, estudien l'empoderament del col·lectiu LGBTIQ+ a través de símbols com els camions i els mosquetons. Cris vol dialogar amb la memòria i la història queer, utilitzant referents històrics que han servit per a identificar-se, reconéixer-se i resistir col·lectivament, des de les banderes fins a iconografies de la cultura bollera, trans i no binària.
L'objectiu últim d'este projecte d'autoedició és fomentar la comunitat i el sentiment de pertinença, creant un espai segur per a todes. El fanzine Trans x trans, per exemple, aborda la identitat queer a través de la imatge del camió, transformant insults com “camionera” dirigits a les lesbianes en símbols de resistència i orgull.
La reapropiació de símbols, espais i històries és una forma de resistència que consistix a retornar-los un significat propi, teixit des de les experiències i els afectes. Es tracta de transformar l'ajè, convertir els marges en punts de trobada i deixar empremta. En la història queer, resignificar és existir, recordar i obrir camí juntes.
El projecte Mosquetó, igual que Trans x trans, utilitza el mosquetó com a símbol. Cris troba en estos elements un lloc per a generar punts de trobada per a la comunitat. Els símbols són “petites petjades que unes persones deixen perquè altres puguen trobar-les”, convertint-se en refugis, guiños o la certesa de no estar soles. Un mosquetó o un camió poden contindre vides, records i afectes, ajudant a reconéixer-se i a teixir comunitat.
Esta visió es convertix en complicitat i punt de trobada quan es compartix. Cris analitza, estudia i retalla amb el seu cutter per a crear les pàgines dels seus treballs, publicats en valencià i que utilitzen el llenguatge neutre com a ferramenta d'inclusió i representació, buscant que qualsevol persona se senta identificada i acollida.
