El nombre de processos d'incapacitat temporal vinculats a problemes de salut mental s'ha duplicat en Espanya des de 2016, passant de 280.000 a més de 643.000 en 2024. A més, la duració mitjana d'estes baixes ha augmentat de 45 a 116 dies. Este fenomen, que un catedràtic de Dret del Treball de la UV denomina la "fugida del treball", indica que el món laboral "està expulsant la gent o la gent està fugint d'ell" a causa de la sobrecàrrega i el síndrome del burnout.

En el seu llibre La huida del trabajo: sobrecarga, salud mental y derechos fundamentales, l'expert proposa una direcció clara: regular per llei la càrrega de treball, limitant-la amb un màxim. Argumenta que, històricament, només s'ha regulat la jornada laboral, però ara la tecnologia oferix l'oportunitat de regular la càrrega de tasques. Subratlla que la precarietat és una de les principals causes del burnout, i que no és una qüestió generacional, sinó de condicions materials i econòmiques.

La crisi econòmica de 2011, la desprotecció i la pèrdua de poder adquisitiu han contribuït a esta situació. Abans, una ocupació garantia un sou de qualitat i accés a una vida autònoma, però ara, si no es pot permetre, la gent "acaba per no suportar eixe treball". L'expert també reconeix un canvi generacional en la percepció de la salut mental, que ara s'entén lligada a causes organitzatives, socials i econòmiques, i no com una debilitat personal.

La tecnologia, si bé pot intensificar el treball, també pot ser una ferramenta per a la solució. L'expert suggerix que amb rellotges digitals es pot mesurar el nivell de cansament físic, i amb sensors, l'estrés o el cansament visual. Estes ferramentes podrien establir un límit clar a la càrrega de treball. Cita exemples de centres logístics en Polònia on la Inspecció de Treball ha sancionat empreses per superar un màxim de quilocalories durant la jornada dels seus empleats. Per a ell, "ara hi ha una oportunitat per a regular açò".