La mobilització, que ha tingut lloc en un ambient festiu i reivindicatiu, ha sigut convocada pels sindicats STEPV, CCOO, UGT i CSIF, amb el recolzament d'ANPE i el suport de les famílies representades en Fampa València, la Confederació Gonzalo Anaya i el Sindicat d'Estudiants. Les protestes s'han estés per la Comunitat Valenciana, incloent Castelló, Alacant i Elx, amb l'objectiu d'exigir a la Conselleria d'Educació, dirigida per Carmen Ortí, i al Govern de Juanfran Pérez Llorca, una escola pública de qualitat.
Segons dades de la Delegació del Govern, al voltant de 40.000 persones han participat en les manifestacions en tota la Comunitat Valenciana. La concentració més nombrosa s'ha registrat en la ciutat de València, amb més de 20.000 manifestants. En Alacant, la participació ha sigut de 12.000 docents, mentre que en Castelló de la Plana s'han reunit 5.000 i en Elx, 2.800.
La protesta en València ha començat en la plaça de Sant Agustí, amb el lema principal de la pancarta: 'Ja n’hi ha prou: menys burocràcia, menys ràtios, més salari, més plantilla i més valencià'. Els sindicats han qualificat esta mobilització d'“històrica i inèdita en l'educació”, i han instat la Conselleria d'Educació a negociar amb una proposta “real i efectiva” que satisfaça les demandes del professorat de l'escola pública.
“"Esperem una proposta satisfactòria de la Conselleria per a tots els temes que reclamem per a millorar el sistema educatiu valencià."
Entre les principals demandes del professorat es troben la derogació immediata de la Llei Rovira, la reducció de ràtios, més recursos, menys burocràcia, la millora de la salut laboral i infraestructures educatives dignes. També es reclama la recuperació dels pressupostos retallats, ja que alguns centres encara patixen les conseqüències de la dana sense solucions. Les negociacions amb la Conselleria estan trencades des del passat divendres, quan es van plantejar servicis mínims en segon de Batxillerat com a punt inamovible i una pujada salarial de 75 euros bruts al mes en tres anys, molt per davall dels 4.000 a 6.000 euros anuals que reclamen els sindicats per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu des de 2007.




