La jutgessa instructora havia rebutjat la sol·licitud de Mazón, a qui ha citat com a testimoni, argumentant que la figura del 'testimoni assistit' no existeix en el dret espanyol. Ara, el recurs d'apel·lació es fonamenta en cinc punts clau, destacant una «anomalia processal rellevant» en el moment de l'exposició raonada.
La defensa de Mazón assenyala que la decisió de la jutgessa s'aparta del criteri mantingut fins ara tant pel TSJCV (mitjançant l'acte del 23 de desembre de 2024) com per l'Audiència Provincial de València (en la seua resolució del 23 d'octubre de 2025), i fins i tot del que la mateixa instructora havia expressat prèviament (acte del 5 de maig de 2025). Aquests tribunals havien indicat que una exposició raonada s'havia de produir al final de la instrucció, no en una fase intermèdia.
Aquesta alteració del criteri processal que havien manifestat tots els tribunals, inclòs el de Catarroja, ha donat lloc a una situació singular: per un costat, el TSJ s'ha pronunciat de forma clara en relació amb la inexistència de responsabilitat penal del senyor Mazón; però, per un altre, romanen vives en el procediment totes les diligències practicades en primera instància amb incidència sobre la seua posició.
A més, la defensa argumenta que aquesta manera de procedir ha generat una «seriosa indefensió» per a Mazón, ja que s'han practicat diligències que l'afecten sense que ell haja pogut intervenir en condicions de defensa. Es destaca el manteniment de les declaracions de membres del seu equip de comunicació després de l'exposició raonada, sense possibilitat de personació per conéixer o impugnar aquestes actuacions.
El recurs també subratlla que l'interés de Mazón a personar-se és «legítim i actual», ja que la instrucció continua oberta i les diligències practicades podrien ser reinterpretades o connectades amb futures actuacions. La defensa considera que el dret de Mazón a personar-se no s'esgota en un instant processal aïllat, sinó que roman viu mentre la instrucció estiga oberta i hi haja la possibilitat que les diligències l'afecten.
No es tracta, per tant, de sostenir que existisquen indicis incriminatoris contra el senyor Mazón, perquè aquesta part no ho afirma. Abans al contrari: sosté expressament que no existeixen. El que es denuncia és una altra cosa i jurídicament molt greu: que la instructora manté viva una dinàmica investigadora que, malgrat negar formalment l'existència de responsabilitat penal, continua projectant-se sobre l'esfera personal, relacional i decisòria del senyor Mazón amb una orientació que només pot entendre's en clau d'eventual construcció futura d'una imputació. És a dir, es nega en la forma el que es persegueix en la pràctica.
Finalment, el recurs proposa dues solucions coherents: o bé deixar sense efecte totes les diligències d'investigació que afecten Mazón, reduint la seua posició a la d'un simple testimoni, o bé permetre la seua personació per exercir plenament el seu dret de defensa davant unes actuacions que es desenvolupen des de fa més d'un any i que no poden continuar produint-se «a les seues esquenes».
