Una revisió científica duta a terme per investigadors de l'Instituto de Investigación Sanitaria Incliva, adscrit a l'Hospital Clínic Universitari de València, ha analitzat els factors clau que determinen l'efectivitat de la ventilació no invasiva en persones afectades per esclerosi lateral amiotròfica (ELA). L'estudi, publicat en el Journal of Clinical Medicine, proposa mesures per optimitzar l'ús d'esta tècnica respiratòria en la pràctica clínica.

L'ELA és una malaltia neurodegenerativa que causa una debilitat progressiva dels músculs fins a arribar a la paràlisi. L'afectació dels músculs respiratoris és la principal causa de complicacions, hospitalitzacions i mortalitat en estos pacients. Tot i que actualment no existix un tractament curatiu, la ventilació no invasiva pot alleujar els símptomes respiratoris, evitar ingressos hospitalaris i millorar tant la supervivència com la qualitat de vida.

No obstant això, l'eficàcia d'esta tècnica depén en gran mesura d'un ajustament adequat. Segons els investigadors, quan la ventilació no invasiva no s'ajusta correctament, la supervivència dels pacients pot reduir-se significativament, fins a un 50% en comparació amb aquells que reben una tècnica eficaç. Les fugues d'aire en la màscara, l'obstrucció de les vies respiratòries superiors o una ventilació insuficient o excessiva són les causes més comunes d'ineficàcia.

El control regular de l'eficàcia de la ventilació no invasiva és essencial. L'estudi subratlla la importància de realitzar un seguiment periòdic per detectar possibles problemes i aplicar mesures correctores. Estes poden incloure ajustar la màscara, augmentar o disminuir el suport ventilatori segons siga necessari, o provar amb una màscara nasal per abordar efectes de la interfície oronasal.

Els autors, els doctors Jesús Sancho, Jaime Signes-Costa i Santos Ferrer, membres del Grup d'Investigació en Malalties Respiratòries de l'Incliva i vinculats a la Universitat de València, indiquen que una ventilació ben ajustada pot equiparar la supervivència dels pacients a la d'aquells que responen adequadament des del principi. En casos d'obstrucció de les vies respiratòries, l'ajust més habitual és augmentar la pressió respiratòria.