La migració, clau per a combatre la despoblació en la Comunitat Valenciana

Un estudi de la Universitat de València i la Generalitat destaca el paper de la migració en la compensació de la pèrdua natural de població en zones rurals.

Imatge genèrica d'una mà amb una lupa sobre un mapa de la Comunitat Valenciana, destacant zones rurals.
IA

Imatge genèrica d'una mà amb una lupa sobre un mapa de la Comunitat Valenciana, destacant zones rurals.

La migració emergix com un factor crucial per a mitigar la despoblació en els municipis més vulnerables de la Comunitat Valenciana, segons un nou pla integral elaborat per la Universitat de València i la Generalitat.

El Pla Integral per al Repte Demogràfic de la Comunitat Valenciana 2026-2030, fruit de la col·laboració entre el grup Estepa de la Universitat de València i la Generalitat, subratlla la necessitat de polítiques basades en dades. Este document aborda la despoblació com un problema transversal que afecta la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el dret a viure en qualsevol territori amb servicis adequats.
Durant dècades, bona part de l'interior valencià ha patit una pèrdua constant de població. El pla identifica com a trets distintius d'este repte demogràfic la baixa densitat, el creixement vegetatiu negatiu, l'envelliment i la precarització de servicis essencials com els escolars, sanitaris, culturals, socials, bancaris, digitals i de transport.
No obstant això, les dades recents aporten un element esperançador: el saldo migratori està ajudant a compensar la pèrdua natural de població en els municipis en risc de despoblació. Entre 2023 i 2024, estos municipis van registrar un saldo migratori positiu de 1.336 persones. Destaca l'aportació de 545 persones procedents d'altres municipis de la Comunitat Valenciana i de 519 de l'estranger, a més de 272 arribades d'altres comunitats autònomes.

La migració no és un problema per a estes xicotetes poblacions. En molts casos, forma part de la solució. Quan naixen pocs xiquets i les defuncions superen els naixements, l'arribada de nous residents permet mantindre població, activitat i servicis.

El pla també assenyala que, a pesar d'esta contribució, els municipis en risc de despoblació encara tenen una capacitat d'atracció limitada. El major dinamisme migratori es concentra en àrees urbanes i costaneres, on hi ha més oportunitats laborals. Esta diferència exigix orientar millor les polítiques públiques, creant condicions per a l'arrelament de la població migrant.
Per a aconseguir-ho, es requerixen polítiques que garantisquen ocupació, vivenda, transport, connectivitat, sanitat, educació i servicis socials, així com una integració efectiva. El PIRD-CV inclou mesures específiques per a la població immigrant, com ara informació i orientació laboral, accions d'integració i participació, programes de formació sobre cultura territorial i coordinació institucional per a afavorir la inclusió i la repoblació sostenible.
La política demogràfica ha de ser pràctica i buscar la construcció de comunitats viables. Si no hi ha vivenda disponible, ocupació estable, transport o servicis bàsics, l'arrelament serà difícil. Si estes condicions existixen, la migració pot convertir-se en una oportunitat real per al futur de l'interior valencià.