El recurs, interposat el 10 d'abril de 2026, es fonamenta en cinc arguments principals. En primer lloc, la defensa qualifica d'“anomalia processal important” la decisió de la jutgessa d'elevar l'exposició raonada al Tribunal Suprem abans de tancar la instrucció, un fet que, segons Mazón, ha alterat el criteri processal habitual.
Aquesta situació ha generat, segons la defensa, una “indefensió seriosa” per a Mazón, ja que s'han practicat diligències que l'afecten sense que ell haja pogut intervenir per defensar-se. Es mencionen especialment les declaracions de membres del seu equip de comunicació després de l'elevació de l'exposició raonada, sense que hi haguera possibilitat de personar-se al jutjat instructor per a conéixer o impugnar aquestes actuacions.
Mentre continuen integrades a la causa diligències amb eficàcia processal, no es pot tancar a l’afectat la possibilitat de comparèixer-hi per a defensar els seus drets.
L'advocat de Mazón argumenta que l'interès legítim i actual per combatre diligències que considera fora del marc fixat per l'Audiència de València, com ara preguntes sobre el jersei o la comanda d'un restaurant, continua vigent. Aquestes diligències, segons la defensa, podrien ser susceptibles de nul·litat.
Finalment, el recurs subratlla que, malgrat les declaracions formals que neguen responsabilitat penal, la investigació continua centrada en Mazón. Això es demostra amb diligències com la declaració de l'ex-portaveu del Consell, Ruth Merino, o la pròrroga de la instrucció per a ampliar actuacions vinculades al seu entorn, la qual cosa fa incompatible la negació de la seua personació amb el dret de defensa.
