El concert, que va atraure vora 1.200 espectadors, va posar en contrast la lluminosa Sinfonia «Militar» de Haydn amb la Segona Sinfonia d'Edward Elgar. La crítica va assenyalar que la primera va mostrar una vitalitat i frescor que la segona no va aconseguir, malgrat la seua presència en programacions internacionals.
Paul McCreesh, director convidat principal de l'Orquestra de València i reconegut per la seua experiència amb instruments d'època, va dirigir amb èxit la peça de Haydn. No obstant això, la interpretació de l'obra d'Elgar va caure en llocs comuns, sense la imaginació i expressió que caracteritzen el geni musical.
Frente a este Elgar rutinariamente reanimado, embadurnado de todos los tópicos habidos y por haber, tan plúmbeo como cuando fue programado por la misma orquesta y Yaron Traub en noviembre de 2017, la música de Haydn, fresca y diamantina, cargada de humor, ironía y parodia, ensimismada en su naturaleza clasicista, se torna el mejor bálsamo. Un instante de la Sinfonía Militar vale más que las interminables elucubraciones elgarianas. Genio contra rutina. Imaginación frente a oficio.
La Sinfonia «Militar» de Haydn va ser interpretada amb una qualitat instrumental notable, destacant la corda sedosa i empastada, la chispa i la brillantor. Les trompetes i la «percussió turca» en l'Allegretto van rebre elogis, consolidant la victòria del classicisme sobre els aires victorians en esta vetlada musical.
