Europa ha impulsat durant dècades una política d'inversió per a equilibrar oportunitats, independentment del lloc de naixement. La Política de Cohesió i els programes de Cooperació Territorial Europea (Interreg) han finançat infraestructures, innovació i serveis socials en nombroses ciutats i regions. No obstant això, sorgeix la pregunta recurrent: estem utilitzant bé estos recursos? La clau ja no és només la quantitat o l'execució, sinó si els fons aborden els problemes correctes i s'integren en estratègies territorials duradores.

El pròxim cicle pressupostari 2028-2034 es perfila en un context de pressions contradictòries, amb demandes creixents en seguretat i defensa, i debats sobre la pròpia lògica de la Política de Cohesió. En este escenari, la seua continuïtat i enfocament territorial no estan garantits. Ací entra en joc la evidència territorial, proporcionada per la Xarxa Europea d'Observació per al Desenvolupament Territorial i la Cohesió (ESPON), que connecta la investigació amb les polítiques públiques per a decisions basades en dades empíriques. El projecte URDICO, per exemple, analitza com es materialitza la dimensió urbana de la cohesió en ciutats com València.

La Política de Cohesió va més enllà dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (FEIE). Implica una arquitectura de governança compartida entre la UE, els estats, les regions i les ciutats. Interreg complementa este marc fomentant la cooperació transfronterera, mentre que ESPON aporta la intel·ligència territorial per a entendre desigualtats i models de governança. Mentre els FEIE ofereixen finançament i Interreg cooperació pràctica, ESPON ajuda a formular les preguntes correctes sobre vulnerabilitats territorials i l'impacte real de les polítiques.

URDICO examina com huit ciutats europees, inclosa València, utilitzen fons europeus i interactuen amb autoritats regionals i nacionals. El valor del projecte resideix en analitzar la governança: qui decidix, qui executa i com es coordinen les administracions. Es constata que els fons europeus funcionen millor quan les ciutats són actors actius, connectant prioritats europees amb estratègies locals. La transició verda, la digitalització o la mobilitat s'executen en barris i àrees metropolitanes concretes.

La participació en el projecte URDICO a València ha confirmat que el problema dels fons europeus no és només obtindre'ls, sinó connectar-los amb capacitats administratives, estratègies urbanes i responsabilitats clares. Passar d'una prioritat europea a un projecte real requerix equips tècnics, coordinació institucional i seguretat jurídica. Per tant, la cohesió no ha de reduir-se a l'absorció financera; una política pot gastar molt i transformar poc si els projectes no responen a una estratègia clara.

Per al cicle 2028-2034, hi ha un consens sobre la necessitat de simplificar normes i reduir càrregues administratives. No obstant això, simplificar no ha de significar recentralitzar. Una Política de Cohesió més senzilla però allunyada de ciutats i regions podria perdre la seua capacitat d'adaptació. La clau és qui coneix el territori, qui integra les inversions en una estratègia coherent i qui respon dels seus efectes.

L'evidència territorial, a través d'ESPON, permet comparar models i identificar solucions. Interreg facilita provar i transferir aprenentatges. El FEDER i el FSE converteixen estes lliçons en inversions. El repte és connectar estes peces i canviar la manera de mesurar l'èxit: no només per execució financera, sinó per reforç de capacitats institucionals, millora de la coordinació i generació de canvis sostenibles. El que distingix la despesa de la inversió és la contribució a una ciutat més cohesionada i inclusiva.

Europa disposa de diagnòstics, però necessita reforçar la connexió entre evidència, finançament i implementació. En un context de transicions profundes i negociació pressupostària, esta connexió és crucial perquè la cohesió siga més que una paraula. La política territorial del futur requerirà millors decisions i capacitats, basades en el coneixement territorial com a punt de partida per a passar dels mapes a l'acció.