Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent a l'Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM, UPV-UV), ha encapçalat el desenvolupament d'una nova estratègia que busca aprofitar la immunitat front al virus del sarampió per a combatre el càncer. L'estudi demostra, en models experimentals, que és possible reprogramar les defenses de l'organisme per a reconéixer i destruir les cèl·lules tumorals de forma eficaç.

La tècnica es basa en l'ús de nanopartícules lipídiques (LNP) que són capaces de transportar ARN missatger a les cèl·lules canceroses, induint en elles l'expressió d'una proteïna viral reconeixible pel sistema immunitari. En la investigació, publicada en la revista Signal Transduction and Targeted Therapy, han participat també el CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), la Unitat Mixta d'Investigació en Nanomedicina i Sensors UPV-IIS La Fe, Unitat Mixta UPV-CIPF d'Investigació en Mecanismes de Malalties i Nanomedicina, i l'IMed- Research Institute for Medicines de la Universitat de Lisboa.

Segons explica Ramón Martínez Máñez des de l'IDM (UPV), molts tumors escapen al sistema immunitari perquè no presenten senyals clares que permetin la seua identificació. Per a fer front a això, han dissenyat una estratègia basada en nanopartícules que permet marcar les cèl·lules tumorals amb un senyal que l'organisme ja sap identificar eficaçment, gràcies a la vacunació front al sarampió, activant així una resposta immunitària.

Esta activació immunitària va ser la clau de l'efecte terapèutic observat. "L'expressió en les cèl·lules tumorals d'una proteïna del virus del sarampió activa simultàniament anticossos i cèl·lules T citotòxiques, que són les responsables directes d'eliminar les cèl·lules tumorals", explica Javier Martínez-Latorre, primer autor de l'estudi i investigador també de l'IDM en la UPV.

En els models experimentals de melanoma, esta activació es va traduir en una reducció significativa del creixement del tumor, però només en animals prèviament vacunats front al sarampió, mentre que no es van observar efectes en els grups de control o en animals no vacunats. Els anàlisis van confirmar que els tumors tractats amb les nanopartícules mostraven un augment de la infiltració de limfòcits, major activitat citotòxica i un increment de la mort cel·lular tumoral, tot això sense efectes tòxics rellevants en l'organisme, la qual cosa reforça el potencial de l'estratègia per a futures aplicacions clíniques.

Més enllà de l'efecte antitumoral observat, els investigadors destaquen que el valor diferencial del treball resideix en aprofitar la memòria immunològica generada per la vacunació, un recurs fins ara poc explorat en immunoteràpia oncològica.

"Un dels aspectes més destacats d'esta estratègia és la seua potencial aplicabilitat global. La immunitat front al sarampió està àmpliament estesa gràcies als programes de vacunació, la qual cosa permetria traslladar este enfocament a un gran nombre de pacients incloent potencialment diferents tipus de tumors", explica Alba García-Fernández, investigadora de la Unitat Mixta UPV-IIS La Fe.

La tecnologia basada en ARN i nanopartícules és altament modular, la qual cosa permet adaptar-la a altres virus i dirigir-la a diferents tipus de càncer. "Després dels bons resultats en models experimentals, el següent pas serà estendre l'estratègia a altres tipus de tumors, optimitzar l'escalabilitat de les nanopartícules així com avaluar combinacions amb altres tractaments oncològics per a potenciar la seua eficàcia", conclou Ramón Martínez Máñez.