Des de la visita de Joan Pau II a València en 1982, quan el 90,2 % de la població es declarava catòlica, la societat valenciana ha patit un procés de secularització constant. Actualment, només el 58,6 % s'identifica com a catòlic, i d'estos, tan sols el 18,6 % practica la fe regularment. Este canvi demogràfic i espiritual es reflectix en un panorama on l'Església afronta nous desafiaments.

Entre els reptes més destacats per a l'arquebisbat es troben la gestió del dolorós escàndol dels abusos a menors, la relació amb un ecosistema polític polaritzat marcat per l'auge de l'extrema dreta, i la qüestió de l'ús del valencià en la litúrgia. Mentrestant, la cúpula eclesiàstica treballa en un nou pla pastoral, al mateix temps que es detecta un auge de grups de convivència evangelitzadora i una creixent espiritualitat laica.

Paradoxalment, la salut econòmica de l'Església valenciana sembla millor que la seua vitalitat pastoral. Els valencians marquen la casella de la X en l'IRPF per a destinar fons a l'Església per damunt de la mitjana estatal. En 2024, es van registrar 782.000 declaracions, un 4,2 % més que l'any anterior, evidenciant una sostenibilitat financera que contrasta amb el descens de fidels.

La societat espanyola i valenciana han canviat dràsticament des de 1982. Si aleshores el 98,3 % dels matrimonis es casaven per l'Església i el 58 % tenia un crufic en el capçal del llit, hui la realitat és ben diferent. El papa León XIV, en la seua recent visita a Espanya, s'ha trobat una societat molt més secularitzada, on l'Església competix amb l'agnosticisme, l'ateisme i un creixent pluralisme religiós, incloent l'islam, el cristianisme ortodox, els adventistes, testimonis de Jehová, evangèlics i budistes.

El Baròmetre sobre Religió i Creences a Espanya (BREC) revela que només un 18,6 % dels valencians són catòlics practicants, mentre que un 40 % es declara catòlic no practicant. Un 11,1 % és agnòstic i un 13,3 %, ateu. El 3,6 % creu en altres confessions. En total, un 49 % es considera creient religiós, majoritàriament catòlic.

La pluralitat religiosa es fa palesa en el cens de llocs de culte no catòlics a la Comunitat Valenciana, que en setembre de 2023 sumava 895 locals, 151 més que deu anys abans. D'estos, 4.359 són evangèlics, 1.749 musulmans i 633 de testimonis de Jehová, entre altres.

Malgrat la secularització, sorgeixen indicis de ressorgiment de la fe i d'una espiritualitat laica. Experiències com els retirs Emaús, Effetá i els grups Alpha busquen la 'evangelització' tocant cors, no buscant adeptes. El degà de la Facultat de Teologia de València, Santiago Pons, assenyala que els joves busquen respostes a les grans preguntes, i l'arquebisbe Enrique Benavent parla d'un 'renàixer d'una inquietud espiritual'.

Moviments com l'Opus Dei, el Camí Neocatecumenal o els Legionaris de Crist, que van créixer amb la 'nova evangelització', han perdut impuls. L'Opus Dei compta amb uns 95.000 adeptes, dels quals 2.300 són sacerdots, amb una delegació forta a València. Els 'kikos' registren 20.300 comunitats globals, i els Legionaris de Crist, 1.327 membres.

L'arquebisbe Benavent impulsa un nou pla pastoral participatiu, buscant adaptar-se a una 'cultura pastoral' que reconega el canvi social. Es critica el perill d'ideologitzar la fe i de casar-se amb partits polítics, defensant els principis de dignitat humana, pau i llibertat, sense avalar discursos contra els migrants.

L'escàndol dels abusos a menors continua sent una 'assignatura pendent'. L'Església valenciana ha implementat protocols preventius i la Oficina de Protecció del Menor (OPM) ha gestionat pocs casos 'protocol·litzats', tot i que el Defensor del Poble estima més casos reals. També s'ha abordat l'escàndol de les 'teràpies de conversió', que va portar a la suspensió d'activitat del COF Mater Misericorde.

La qüestió del misal en valencià seguix pendent, malgrat els esforços històrics i la voluntat de l'arquebisbe Benavent. La polèmica política entorn de la llengua dificulta la creació d'un text litúrgic oficial. Mentrestant, la publicació d'escrits pastorals i evangèlics en valencià ha generat crítiques per part de sectors com la RACV i Vox.

Econòmicament, l'Església valenciana mostra una bona salut. En 2024, va declarar quasi 64 milions d'ingressos, un 30,5 % més en cinc anys. Les principals fonts són les aportacions dels fidels (32,36 milions) i l'assignació de l'IRPF (16,68 milions). Els valencians destinen fons a l'Església a través de l'IRPF per damunt de la mitjana, amb 782.000 declaracions en 2024.