El preu del lloguer continua en augment en la Comunitat Valenciana, liderant les pujades en Espanya. Les dades més recents de l'Índex de Preus de Vivenda en Lloguer (IPVA), publicades pel Institut Nacional d'Estadística (INE), revelen un increment del 5% fins a 2024, per damunt de la mitjana nacional del 3,5%. Esta pujada confirma la pressió creixent sobre el mercat residencial valencià i consolida una tendència d'encariment sostingut durant l'última dècada.
Encara que la dada autonòmica anticipa un escenari de tensió, l'anàlisi per municipis dibuixa una realitat encara més acusada. Si s'amplia la mirada i es compara l'evolució dels preus des de 2019, localitats com Puçol, Riba-roja de Túria, València o Bétera encapçalen el rànquing de majors increments acumulats. Això reflectix com l'encariment dels preus del lloguer s'ha estés cap a l'àrea metropolitana i altres nuclis residencials.
Prendre 2019 com a referència permet mesurar amb major claredat la transformació del mercat, ja que va ser l'últim exercici complet previ a la pandèmia. En eixe moment, la Comunitat Valenciana registrava increments moderats, amb una pujada anual de l'1,56%. La irrupció de la Covid-19 va alterar esta dinàmica en 2020, amb l'entrada de part de l'oferta turística al lloguer residencial i una moderació puntual de la demanda. No obstant això, eixe ajust va ser transitori. La posterior recuperació, sumada a una reducció de l'oferta disponible, l'auge dels pisos turístics i l'augment de la població han tornat a tensionar el mercat fins a situar nombrosos municipis valencians en màxims.
L'encariment dels preus de la vivenda en lloguer és una realitat cada volta més marcada en la Comunitat Valenciana i, sobretot, en el conjunt de la província de València, on, des de 2019 fins a 2024, es va registrar un augment de preus del 19,53%. La proximitat d'alguns municipis a la ciutat encarix el lloguer de les vivendes, com succeïx en Riba-roja de Túria, on, en cinc anys, la variació del preu ha sigut del 22,96%, o en la Pobla de Vallbona, on hi ha hagut una pujada acumulada del 21,52%.
No obstant això, les localitats més allunyades de València estan guanyant terreny i els preus de les vivendes en lloguer també s'han encarit al llarg dels anys. En concret, la localitat de Puçol és la que lidera el rànquing amb un augment del 23,27% en cinc anys, seguida de Bétera amb un 20,54% i Sagunt amb un 20,90%, dibuixant així un eix d'encariment que s'estén des de la ciutat cap a la seua perifèria més dinàmica. Municipis com Alfafar o Carlet mantenen les pujades superiors al 15%, la qual cosa evidència que la pressió sobre el mercat del lloguer no és un fenomen exclusiu dels grans nuclis urbans, sinó una tendència que s'ha consolidat en localitats de grandària mitjana amb fort atractiu residencial. Només Canals i Utiel, amb increments del 9,13% i el 11,43%, respectivament, es mantenen per davall d'eixe llindar, encara que cap escapa de l'encariment sostingut que caracteritza el mercat immobiliari valencià.
Els lloguers més elevats de la província de València es concentren, principalment, en municipis de l'àrea metropolitana. Alboraia encapçala el llistat amb una estimació de 777,6 euros mensuals, seguida per València, on llogar una vivenda tipus costa, aproximadament, 697 euros al mes. També destaquen l'Eliana (684 euros), Paterna (640,2 euros), San Antonio de Benagéber (636 euros) i Bétera (616,1 euros). Totes elles són localitats amb una elevada demanda residencial, bona connexió amb la capital i un perfil de vivenda molt vinculat a famílies i rendes mitjanes-altes. En un segon escaló apareixen municipis com Albal (587 euros), Catarroja (572,4 euros), Manises (556,5 euros), Mislata (551 euros) o Torrent (547,2 euros), on el cost estimat del lloguer es mou en una forqueta intermèdia. D'esta manera, es confirma que la tensió del mercat ja no es limita a la ciutat de València, sinó que s'estén a municipis pròxims que absorbixen part de la demanda expulsada per l'encariment de la capital.
En el costat contrari figuren municipis de l'interior o amb menor pressió de la demanda, on l'accés al lloguer continua sent més assequible. És el cas d'Alberic (371 euros), Canals (367,5 euros), Utiel (382,2 euros) o Tavernes de la Valldigna (384,8 euros). La diferència entre unes localitats i altres evidència la creixent bretxa del mercat del lloguer valencià, marcada per factors com la proximitat a València, l'oferta disponible, la connectivitat i la pressió demogràfica.
