Aquesta decisió, dictada en una interlocutòria el 8 d'abril, respon a una petició de l'Associació Acció Cultural del País Valencià, que busca verificar possibles desajustos temporals entre la informació difosa i l'activació de les alertes. La magistrada ha limitat la petició a les hores de difusió, descartant sol·licitar metadades o informació sobre el procés d'elaboració de les notícies per protegir el secret professional periodístic i la llibertat d'informació.
Paral·lelament, en una altra interlocutòria del mateix dia, la jutgessa ha desestimat el recurs de la defensa de l'ex-consellera Salomé Pradas. La defensa s'oposava a una pericial cal·ligràfica sobre un document manuscrit, argumentant que l'autoria ja havia estat reconeguda. No obstant això, la magistrada ha rebutjat l'argument, assenyalant que no hi ha un reconeixement formal en seu judicial i que la llei exigeix totes les diligències necessàries per verificar els fets.
La causa ha evidenciat fins ara una manca d’avisos en moments crítics i una demora en la presa de decisions, en un context en què la situació ja era greu en uns quants municipis afectats.
El document manuscrit és crucial per a la investigació, ja que està vinculat a la gestió dels avisos a la població. La instrucció indica que el sistema d'alertes massives estava disponible hores abans del missatge enviat a les 20:11 i que existien propostes de text més contundents. Aquesta proposta manuscrita recomanava explícitament accedir a zones elevades de manera immediata, un contingut més ferm que el missatge finalment difós, reforçant la hipòtesi d'informació i opcions d'actuació prèvies no activades a temps.
La magistrada ha destacat que la investigació ha revelat una manca d'avisos en moments crítics i una demora en la presa de decisions, malgrat la gravetat de la situació en diversos municipis afectats. En aquest context, la determinació de l'autoria de documents interns i la reconstrucció precisa de la cronologia dels fets són elements clau per establir responsabilitats.
