L'IVAM estrena espai permanent i es queda menut

El museu valencià inaugura deu sales amb mig miler d'obres, però la seua creixent col·lecció evidencia la necessitat d'una ampliació.

Imatge genèrica d'una sala d'exposicions d'art modern amb diverses obres exposades.
IA

Imatge genèrica d'una sala d'exposicions d'art modern amb diverses obres exposades.

L'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha obert deu noves sales dedicades a la seua col·lecció permanent, un espai de 1.500 metres quadrats que acull mig miler d'obres de 266 artistes.

L'IVAM ha executat una important obertura en el seu recorregut expositiu amb la inauguració del seu espai de col·lecció permanent. Este projecte, que envolta mig miler d'obres, 266 artistes i deu sales repartides en 1.500 metres quadrats, impressiona per la seua dimensió i contingut.
Obres de figures com Josep Renau, Joan Miró, Henri Matisse o Carmen Calvo protagonitzen esta ambiciosa aposta, que permetrà als visitants conéixer les joies de la gran col·lecció d'art modern i contemporani de la Comunitat Valenciana, considerada una de les més destacades de l'Estat espanyol.
L'èxit de la inauguració posa de relleu una realitat: l'IVAM es queda petit. La col·lecció ha crescut notablement des de la seua obertura en 1989, passant de 1.600 obres a més de 12.300 fons propis, a més de 2.500 peces en depòsit. El programa d'activitats també s'ha ampliat, fent de l'espai un lloc on la contemplació és només el principi de l'experiència.
La qüestió del tamany de l'IVAM no és nova. En els seus orígens, va comptar amb el Centre del Carme com a seu. Més tard, una proposta d'ampliació de l'equip d'arquitectes japonesos SANAA va quedar en res, i una renovació del pati posterior, que pretenia ser un jardí d'escultures, ha resultat un fracàs.
La idea d'ampliar l'IVAM ha continuat amb plans com el contacte amb Bombas Gens, una seu a Alcoi tancada des de fa anys, o el projecte de subsede en un dels molls del Parc Central, descartat per la Generalitat. Ara, l'Ajuntament de València transformarà la nau en el futur Espai Valdés.
En 2026, el museu aspira a ser un referent, com va subratllar la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, durant la presentació de les noves sales. No obstant això, no podrà avançar més sense una ampliació necessària.
Amb la creació de les noves sales de col·lecció permanent i els espais dedicats a Julio González i Pinazo, el museu guanya discurs i compleix el seu objectiu de difondre la seua rica col·lecció. Tanmateix, li falta espai físic per a ser el gran referent que es promet, però pel qual no s'acaba d'apostar.