La discussió sobre si el calendari de tancament nuclear pactat en 2019 entre el Govern i els propietaris de les centrals s'ha de modificar o no, a causa dels canvis geopolítics i energètics dels últims anys, és el punt central. És fonamental abordar este debat des d'una perspectiva tècnica, econòmica i estratègica, evitant posicions sectàries.
Espanya posseïx un dels recursos solars més grans del món, amb una combinació excepcional de radiació, temperatura i superfície disponible. La combinació de renovables i emmagatzemament és la forma més barata, ràpida i flexible de generació elèctrica. Els avanços tecnològics han permés que les renovables modernes aporten servicis de xarxa i control dinàmic amb temps de resposta ràpids.
Hui sabem que si les renovables hagueren tingut permís per a fer control de tensió, l'apagada probablement no hauria succeït.
El context energètic de 2019 i l'actual són molt diferents. Espanya disposa ja de més de 100 GW renovables instal·lats i desenes de GWh d'emmagatzemament en desenvolupament. Diversos estudis conclouen que el sistema pot absorbir el tancament previst d'Almaraz en 2027 sense comprometre la seguretat del subministrament ni incrementar la dependència del gas.
De fet, mantindre activa més energia nuclear de la prevista podria comprometre l'avantatge competitiu. En determinades hores, ja es registren vessaments i restriccions tècniques de generació renovable per falta d'emmagatzemament i flexibilitat. Això significa que s'està desaprofitant part de l'energia renovable que ha costat tant d'esforç i inversió.
En termes energètics globals, Almaraz podria haver estat parada tot 2025 i el sistema no se n'hauria assabentat.
Defendre un sistema basat principalment en generació nuclear front a renovables híbrides amb emmagatzemament és com defendre el gramòfon front al streaming. La nuclear és un model rígid amb residus perillosos, mentre que les renovables híbrides formen part d'una nova arquitectura energètica basada en flexibilitat, emmagatzemament i digitalització, necessària per a una economia moderna.
El debat actual sobre el model energètic és legítim, però les dades indiquen que continuar amb el calendari pactat no hauria de tindre un impacte negatiu en el sistema elèctric espanyol. Al contrari, revertir-lo podria enviar un senyal equivocat en un moment en què Espanya atrau inversió industrial gràcies a la competitivitat de la seua energia renovable.
En la Comunitat Valenciana, el tancament pactat de Cofrents està previst per a 2030. Cal estar atents per si, arribat el moment, cal revisar eixe calendari, però avançar este debat amb tres anys d'antelació, donada la velocitat dels esdeveniments i l'evolució tecnològica, és prematur.
