El tancament de la central nuclear de Cofrentes, pactat en 2019, s'acosta, però el context energètic ha canviat dràsticament. Esdeveniments com la invasió d'Ucraïna, l'apagada de l'abril de l'any passat i la guerra d'Iran han posat en evidència la fragilitat del sistema energètic, impulsant un debat sobre la necessitat de mantindre operativa la planta.
Malgrat que l'energia verda representa quasi la mitat del parc de generació, la producció renovable valenciana va ser del 22,4 % l'any passat. La central de Cofrentes va generar el 50,8 % de l'energia produïda en el territori i el 40 % de l'electricitat consumida en la Comunitat Valenciana, demostrant el seu paper clau en el mix energètic.
“"La pròrroga no pot convertir-se en un debat ideològic, sinó que ha de ser una decisió estratègica de país."
La Cambra de Comerç de València i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) defensen la continuïtat de Cofrentes per a reindustrialitzar l'economia i atraure inversions. Adverteixen que el tancament tindria un impacte directe en més de 12.200 empreses manufactureres electrointensives i podria afectar a més de 235.000 treballadors de forma directa o indirecta.
Experts i empresaris, incloent-hi el vicepresident d'una important empresa valenciana de renovables, consideren un error mantindre el calendari de tancament. Argumenten que Espanya no està preparada per a prescindir de la seguretat que la nuclear aporta al sistema, i que el tancament prematur augmentaria la volatilitat dels preus i la dependència del gas.
El debat també té una dimensió política. Mentre que els partits d'esquerres i el Govern d'Espanya (amb matisos) aposten per mantindre el tancament, el PP i Vox defensen obertament la pròrroga de la vida útil de la central. La mobilització per a reivindicar la pròrroga de Cofrentes es va iniciar en octubre de 2024.
