Blanca Martínez és una de les figures clau darrere de 'Memòria Gustativa', el restaurant que va obrir fa dos anys a València juntament amb la seua parella, Javier Vega. La seua trajectòria professional l'ha duta a formar-se i treballar en reconeguts establiments, començant amb unes pràctiques a La Sucursal, on va romandre dos anys. Posteriorment, va viatjar al País Basc, on va treballar durant cinc anys, passant per llocs com Astelena 1997. La seua inquietud la va portar a Madrid, on va formar part de SaBrisa i, durant cinc anys més, de Dspeak, el restaurant de Diego Guerrero. Ha sigut precisament en la capital on va conéixer Javier Vega, amb qui va començar a gestar la idea de crear el seu propi espai gastronòmic a València, la terra d'origen de Martínez.
En una conversa íntima, Martínez revela detalls de la seua vida personal i professional. La seua última cena ideal seria en família, a la muntanya, amb un bon arròs i una picaeta variada. Confessa ser adicta als 'conguitos' i a les patates, i el seu últim descobriment gastronòmic ha sigut el Bar Bèra. Plats familiars com el puchero de la seua mare, la sopa coberta de la seua iaia materna i les habitetes tendres amb oli d'oliva i menta de la iaia paterna formen part dels seus records més preuats.
Martínez també aborda les seues pors, entre les quals es troben el fracàs, perdre el rumb, no recordar i no poder estar present per als seus éssers estimats. Quan té convidats a casa, prefereix preparar plats senzills com truites, ensalades o croquetes per a poder compartir el moment. Si poguera anar de tapes amb una celebritat, triaria Freddie Mercury, per la seua fascinació per la música i la seua vida.
Pel que fa a la gastronomia, detesta l'egocentrisme, la falta de respecte cap a la professió i aquells que 'venen fum'. Critica la tendència d'alguns locals a centrar-se més en la decoració que en la qualitat del producte. Valora especialment el respecte, l'empatia, la sinceritat i la lleialtat en les persones, mentre que rebutja la falsedat i la negativitat. Per a sorprendre quan és convidada, porta una selecció de formatges, embotits i bon 'champagne'.
El cansament mental i els problemes són el que li fa perdre la gana. Per a desconnectar, gaudeix de passejos, manualitats, escoltar música o compartir una cervesa amb Javi mentre 'arreglen el món'. El seu somni és que el restaurant siga rentable, poder viatjar pel món i conéixer diferents cultures i la seua gastronomia. El seu últim homenatge gastronòmic va ser a Origen, d'Àlex Vidal, per celebrar els dos anys del seu restaurant. El seu restaurant perfecte seria un lloc on sentir-se com a casa, que permetera evadir-se i on totes les peces estigueren en consonància. El moment més feliç associat a la gastronomia va ser el dia de l'obertura, així com haver pogut donar de menjar als seus iaios i famílies. Destaca també el treball amb Asier i l'equip d'Arat, una empresa valenciana de producte proper i de qualitat.
