La Dra. Virginia Soler i Alberola, nascuda a Alcoy el 4 de març de 1883, va ser una figura destacada en la història de la medicina a la província d'Alacant. Des de xicoteta va demostrar un talent innat per a l'aprenentatge, obtenint una beca de l'ajuntament per a cursar el batxillerat a l'Institut d'Alacant, l'únic centre de secundària de la regió en aquell temps. Els desplaçaments periòdics a la capital, que implicaven viatges costosos en diligència per camins de pedra i la perillosa Carrasqueta, eren necessaris per als exàmens.
Després de finalitzar el batxillerat amb les màximes qualificacions, la seua aspiració de ser metge la va portar a enfrontar-se a un camí ple de dificultats burocràtiques i al masclisme imperant. Va haver d'obtenir l'autorització paterna per a accedir a la universitat i enviar una instància al Ministre d'Instrucció Pública per a poder ingressar a la Universitat de Barcelona. Amb la condició de no alterar l'ordre a les aules, va ser acceptada.
A la Universitat de Barcelona, on va ser companya del reconegut oftalmòleg Dr. Ignacio Barraquer, va destacar per la seua activitat intel·lectual. Va col·laborar en premsa sobre la criança dels fills i va escriure el llibre Catecismo higiénico para escuela de niños, premiat amb matrícula d'honor. Es va llicenciar el 1908 amb un expedient brillant, sent l'única dona de la seua promoció.
En tornar a Alcoy, va obrir consulta i es va donar d'alta al Colegio de Médicos, ajudant econòmicament la seua família perquè la seua germana poguera estudiar comare. Tot i la prometedora carrera acadèmica que se li presentava a Barcelona, va decidir exercir la seua professió mitjançant les 'iguales', un sistema de pagament mensual per atenció mèdica. També va participar activament en el Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosis a Barcelona el 1910.
Amb un esperit feminista i una mentalitat avançada, la Dra. Soler va exercir la medicina fins a la seua jubilació. Va viure els seus últims anys al Sanatorio San Jorge, on va continuar exercint com a metge de guàrdia fins a la seua defunció el 3 de març de 1965, un dia abans de complir 82 anys.
