La gestió de la memòria democràtica ha experimentat canvis significatius en la Generalitat amb l'aplicació de la nova normativa. Mentre el govern autonòmic defensa la seua política de concordia, els investigadors i les entitats locals assenyalen que la falta de dades precises sobre les fosses pendents d'exhumació dificulta qualsevol intervenció efectiva.

En el cas d'Alacant, s'estima que encara queden restes de prop de 200 persones per localitzar en diverses fosses del cementeri municipal. La situació es complica perquè molts d'estos espais van ser tancats o reutilitzats amb enterraments posteriors, la qual cosa fa que la tasca de cerca siga tècnicament complexa i costosa.

Les associacions critiquen que la responsabilitat d'activar les exhumacions recaiga principalment en els ajuntaments, els quals sovint no disposen de mitjans suficients. A més, la falta de col·laboració institucional en alguns consistoris, inclòs el d'Alacant, ha generat un bloqueig en els projectes d'identificació de represaliats.

Un dels episodis més recordats en la ciutat és el bombardeig del Mercat Central el 25 de maig de 1938, que va causar centenars de morts. Encara hui, la memòria d'este succés i la identificació de les víctimes enterrades en fosses comunes continuen sent un punt de fricció entre les entitats memorialístiques i l'administració local.